L’exposició està basada en dos eixos inspiradors. El primer pren com a punt de partida la gran labor de mecenatge de Rafael Patxot en l’àmbit científic, cultural i social, que acabava sempre amb un resultat material: fotografies, llibres, articles, música... Les exposicions, en canvi, són efímeres, per aquest motiu «vam decidir que aquesta exposició fos també una obra de mecenatge i vam encarregar a cinc artistes dels Països Catalans que, amb total llibertat, fessin una obra cadascun inspirada en la figura de Patxot», explica Manuel Castellet, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, que ha comissariat l’exposició juntament amb Jordi Soler. Aquests artistes són Job Ramos, Jaume Pitarch, Roc Parés, Ana Garcia-Pineda i Carles Santos.
L’altre eix de l’exposició es basa en la porta de la biblioteca del seu Observatori Català d’Astronomia a Sant Feliu de Guíxols, que es va fer dur a Suïssa, on es va exiliar el 1936. El valor simbòlic tan potent d’aquesta porta, que fou traslladada recentment a Barcelona per a aquesta mostra, ha dut a organitzar l’exposició es sis portes que s’obren a sis àmbits que resumeixen la vida i l’obra de Patxot: La família i el llegat, El mecenatge, La catalanitat, La renúncia, L’exili i Tot un caràcter. Per acabar, arribem a la porta que ha inspirat el recorregut i que, al mateix temps, serveix per a cloure-la. Una porta sempre oberta a l’univers Patxot.
Abans d’arribar a l’IEC, on es podrà veure per última vegada, l’exposició «Rafael Patxot. Mecenes, científic…, l’home», organitzada per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, va començar el recorregut el 27 de febrer de 2015 a l’Espai Santa Caterina de Girona, i des d’aleshores s’ha pogut visitar al Museu de Granollers, al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, al Palau Robert de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida.
Trobareu més informació, documents i fotografies a l’Espai Patxot de l’IEC
|
