Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 6    (69 registres)
veure  Aprendre
veure  Aprendre
veure  Aprendre, [apendre]
veure  Basca (Prendre ___ a algú)
veure  Braç (Prendre de ___)
veure  Comiat (Prendre ___)
veure  Comprendre
veure  Comprendre, [compendre]
veure  Corona (Prendre ___)
veure  Dan (Prendre ___)
veure  Deprendre
veure  Desaprendre

APRENDRE v. a.

Assabentar-se.

"... e altres cavallers entre los quals es miser Otes de Granço, lo qual m a demanat de vos, e segons que yo he apres, son hic per esta raho..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 152)

"... majorment cor jo he apres vuy, que l sindich de Pisa, qui es aci, diu que..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Guillem Onlomar al rei Jaume II (III, 200)


APRENDRE v. n.

Prendre coneixements.

"Mon filh, la malaltya greu
Que avets, ignorancia es;
E si vos haguessets apres
Com n aviets avinentesa,
No hagrets fayta la paguesa
En que vuy havets dat del colh;"

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 698


APRENDRE, [APENDRE] v. a.

Adquirir coneixences; estudiar.

"E perque adonchs si volets apendre scientia, per aquella porets conexer les coses terranals, per les quals conexerets les naturals dels elements e de les coses fetes d ells."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"... donats e pagats a frare Johan Albalat tres florins los quals lo dit Consell li mane esser donats en aiuda de un libre apendre a honor de Deu."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 8, 3 d'octubre de 1389

"E apreses hanc tant ne quant?
-Cavayll, be avets seny d infant,
L art que mon para m a dat
Apris lo be, no m es oblidat.
D altre art ne d altre saber
No agui anch cura de aver."

Disputació d'En Buch ab son cavall 269

"E quant la mula tendra la brida, portau li la ma baxa per tal que aprenga de dur la barba als pits."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij


BASCA (PRENDRE ___ A ALGÚ) fr.

Esmaiar-se, desfallir.

"ves mi se gira;
callant sospira;
res dir no m guosa;
tot li fa nosa;
pren la gran bascha;"

Roig, Jaume Spill 5.311


BRAÇ (PRENDRE DE ___) fr.

Passar el braç entorn del braç d'una altra persona.

"Lo Rey de Sicilia pres de braç a la Emperadriu, e lo Rey de Feç a la Princesa, e Tirant a la Reyna de Feç, e cascun cavaller dels altres pres sa dama de braç, e caminant ab suaus passos pujaren en lo cadafal hon era l antich Emperador."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXXV


COMIAT (PRENDRE ___) loc.

Acomiadar-se; demanar permís per absentar-se.

"E, enans que n ixqué, se n pres comiat de sa muller la reyna; e ab grans lagremes partiren se de aqui abduy, e ella romás en sa cambra, e ell ana se n..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV

"... anats e tornats tost a casa, per tal que prena de vosaltres lo darrer besar e el trist comiat."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 411

"E con aguem menyat e prenia son comiat, dix li que fos sa merce que m deliuras."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Bernat de Boxadors a Jaume II (III, 214-6, 4)

"E si per ventura lo haurets posat en Napols o en altre loch notable on parega que ell vulla aturar, prenets son comiat e ab sa licencia partits vos en."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.258, f. 130 v) Sigilli secreti 126, reg. 1.258, f. 130 v, § 1, l. 2-3 (Pere III, 1376/79)

"... lo dit Senyor ab la Senyora Reyna, e les Infantes, e altres, partiren de Mallorca, e reculliren se en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1395

"E sobre aço besaren se e preseren comiat la hu de l altre."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXX

"E altra vegada ell comana a Deu l emperador, e pres comiat de ell, e apres de tots los altres, e parti s de Roma."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 12, I


COMPRENDRE v. a.

Contenir, tancar dintre si.

"E de tot l als / me n pren con fa la mar,
Que rius e fonts / e quantes aygues pren
En axi tost / com ella les compren
En sa virtut / les fa totas mudar."

March, Pere Sirventès Canç. de Saragossa, f. 108

"Mas lo servey a la comunitat sia molt mes, e major, e encara primer, car mes compren e, per conseguent, es pus meritori."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, XVII

"Aquella dona / hon es compressa
Perfeccio
En seny, virtut, saber, raho,
En gracia, gest, perlar e so"

Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 194

"... e apres, que m declares distinctament quals coses son compreses sots aquests dos manaments de amar Deu e lo prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 884, segon punt


COMPRENDRE, [COMPENDRE] v. a.

Entendre, concebre, donar-se raó d'alguna cosa.

"Si de virtuts / haveu pogut estendre
Tan alta lum / que ha bastat compendre
Los grans secrets / de la divinitat."

Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"De subtilitat singular de entendre, de compendre e de gosar empendre grans fets, no pens que persona vivent li n port avantatge..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.207, lib. quart


CORONA (PRENDRE ___) loc.

Prendre el grau de la primera tonsura en l'orde sacerdotal.

"Pren los ne axi com als malandrins qui prenen corona, no per amor de Deu, mas per tal que, com hajen fet qualque mal o gran exces, que no sien penjats; e Deu, qui veu la lur mala intencio, lexa ls caure en tal guisa que corona ni res que al mon sia no ls val que no encorreguen en ço que temien..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.456, cap. XXXVIII


DAN (PRENDRE ___) fr.

Damnejar-se, experimentar dany o damnatge.

"...de que les gents se entrenyoren e prenen gran dan tot dia per longa dilacio de acorts dels processos."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 51, de Cur. et Boj., f. 16, 3.


DEPRENDRE v. a.

Aprendre.

"Perque mostrant ho experiencia e evidencia del fet notoriament se deprengan, part del be publich del dit nostre regne de Valencia es sostenguda e governada per la conservacio dels contractes..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IV, LIX, Pragmàtica dels censals


DESAPRENDRE v. a.

Oblidar el que hom ha après.

"Diu Senecha que qui no appren desapren, e qui es ver savi, d altri desija saber."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Tots iorns aprench / e desaprench ensemps
E visch e muyr / e ffau d enuig plasser;"

Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 95 v


torna a dalt