Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 4    (48 registres)
veure  Aigua (Llevar ___)
veure  Allevar, [alevar]
veure  Camí (Llevar de ___)
veure  Capllevar, [caplevar]
veure  Carrera (Llevar de ___)
veure  Déu (Llevar ___)
veure  Esllevar
veure  Exellevar
veure  Fang (Llevar del ___)
veure  Fems (Llevar dels ___)
veure  Flor (Llevar-se'n la ___)
veure  Llavar, [llevar]

AIGUA (LLEVAR ___)

Fer provisió d'aigua dolça (referit a una embarcació).

"E lo dia dels Innocents anaren se n a Caboterra e llevaren aygua, e puys axi mateix tornaren per combatre a la un canto de les naus."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV


ALLEVAR, [ALEVAR] v. a.

Llevar; imputar, atribuir.

"... e axi com deurien pregar per cells qui ls dirien o ls farien greuges, ells los accusen e se n clamen, e ls persegueixen, e ls alleven crims."
Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 5

"... e juren, e guaben, e fenyen e alleven diverses coses ab maestriada cuberta e ab soptils abelliments..."
Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 5 v

"... per tal que negun falsari no pogues allevar falsies ni enganar vostre poble e diffamar vostra casa."
Arnau de Vilanova Confessió de Barcelona f. 6

"Qui mal vol a ca, rabia li alleva."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"En aquella plaça estava .j. azalt maçip qui era parent de aquella dona, lo qual ab paraules ensenyades e humils escusava la dona del falliment que lo hom ergullos li alevave..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXXVI

"e, si s baralla,
ffals allevar
e mal mesclar
nunca se n cansa."

Roig, Jaume Spill 7.758

"E no digues: -No puch comportar los dans hi enuigs que m fa tal home, ni puch soferir tan enujoses coses, que ell me fa grans injuries allevant me coses que james les he pensades."
Peres, Miquel De la imitació de Jesucrist 3.275, lib. III, cap. XXI


CAMÍ (LLEVAR DE ___) loc.

Resoldre un afer.

V.
Llevar de carrera.

"... per que ls pregavan que a aço se volguessen acordar e que cercar se hia manera com aquest fet se llevas de cami."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20


CAPLLEVAR, [CAPLEVAR] v. a.

Caplleutar, afiançar o fer fiança per a llibertar un presoner.

"Puix altercat / hagueren una stona
Sobre lo punt / de pendre l o dexar lo,
Ab tot que l fur / no u atorga ni u dona
Puix que la part / no stava molt fellona
Li consenti / deguessen capllevar lo."

Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.424

"E tantost vengren los altres richs homens de la ciutat et del Regne et demanaren lo a caplevar ab grans fermançes et grans obligacions, car era de grans homens."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxv


CARRERA (LLEVAR DE ___) fr.

Resoldre, dirimir un afer.

"... los obrers ab cinch prohomens per ells elegidors de la dita confraria, puixen llevar de carrera les dites paraules, ois, rancors o males voluntats..."
Capítols de la confraria dels freners, confirmats per Pere del Punyalet Barcelona, 1 d'agost de 1373

"... que tu e los altres princeps del mon vos concordassets en explicar als dits vicaris que resignassem al papat per be la unio de l Esgleia, e puys que s faes nova eleccio e que es llevas de carrera per via de compromès o de pura justicia, o que abdosos se n avenguessen en la millor e pus expedient e pus presta manera que trobar se pogues."
Metge, Bernat Lo Somni 1.425, lib. segon

"... encara con obs hi era usava de officis publichs, e en absencia de son marit levava de carrera los plets e questions de la terra..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda

"E en l endemig enten aturar a Morella per levar de carrera los affers qui son entre la vila e lo loch de Forcall d on se poria levar gran mal e scandel..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 164

"E puys que s fahes nova eleccio, e que s levas de carrera per via de compromes, o de pura justicia, o que ambdosos se n avenguessen en la millor e pus expedient e pus presta manera que trobar se pogues."
Metge, Bernat Lo Somni 1.427, lib. segon


DÉU (LLEVAR ___) fr.

Alçar Déu en la missa.

"ab ses maneres
tant exquisites
rompen les fites,
compren arreu
ans lleven Deu
cada mati."

Roig, Jaume Spill 7.510


ESLLEVAR v. a.

Llevar, alçar, elevar.

"Item al galet eslevar, ligat sal calent en un saquet e posat lo en la fontanela del col. Molt hi val."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XIV


EXELLEVAR v.a.

Llevar, aixecar.

"Exellevats los cavallers qui en terra jahien, Lemperador devalla del cadafal e vench a Curial..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22


FANG (LLEVAR DEL ___) fr.

Elevar a més alta situació (una persona de baixa condició).

"E vos, en tot mal guany, ja m cuydats haver levada del fanch."
Metge, Bernat Lo Somni 2.549, lib. terç


FEMS (LLEVAR DELS ___) fr.

Alçar algú, traient-lo d'una posició baixa i miserable.

"Car yeu suy celha que n pauch temps
Pusch los mesquins levar dels fems
E ls grans senyors gitar en terra."

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 376


FLOR (LLEVAR-SE'N LA ___) fr.

Portar-se'n el premi, guanyar la joia.

"... que cascun d ells hi viu tirar yo, mas, per cert, lo senyor rey En Pere e lo rey de Mallorques se n llevaren la flor de tots quants n i havia per tostemps..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLV


LLAVAR, [LLEVAR] v. a.

Netejar amb aigua o amb qualsevol altre líquid.

V.
allavar, lavar, rentar.

"... que tot axi com la Magdalena ab les sues llagrimes llava los peus a Jesu Christ, axi llavaren ells los peus ab llagrimes e ab plors al senyor rey."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LIV

"E plorave tan fortment, que los peus de Jesuchrist llava ab les lagrimes, e ls li torqua ab los seus cabells..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVIII

"Lo dit dia done a llevar per bugada .iij. draps d altar. Item .j. amit. Item .iij. tovalles o lineas de l altar. Item .j. camis."
Novells ardits 20 d'abril de 1461

"Primo dos calderes per a llavar grans de aram, que cascuna pot cabre vintidos canters."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459


torna a dalt