ESCURAR v. n.

Enfosquir-se, fer-se obscur.

"Mas devem creure ço que dien los evangelistes, que sobre tota la terra del mon foren tenebres. E diu sent Luch que escura y lo sol."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 219

ESCURAR, [SCURAR] v. a.

Llevar tota mena de brossa, de sutzesa; netejar.

"E la cura de l emboçament es que fassam les medicines per escurar e per mondificar e per escalfar."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"... atorgam e donam a vos, Jurats... tot aquel dret que nos avem establit en Portopi per raon de guarda, e de la cadena, e per reparar, e per refer, e per escurar lo dit Port."
Franqueses de Mallorca Any 1249

"Item entenen que la dita vila ni ls homes d aquela en general ni en singular, no sia tenguda nula hora ni per nula rahon, de scurar lo rech ni de fer ni d aydar a resclausa a fer."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 208

"E si no guarex escur hom lo palpet ab sucre o ab fuyla de figuera, o ab escuma de mar."
Joan Jacme Alcoatí f. xlviij, a

"... restituhiren o tornaren a Nanthoni Pou, mestre de cases, lo carrech del scurar clavegueres e los abeurados ab lo selari que havia."
Novells ardits 26 de novembre de 1482

"Lo dit dia comensaren scurar los valls del mur de la present Ciutat per sincontenes, comensant al portal Nou."
Novells ardits 20 de gener de 1463

"E axi meteix fets que hi sia sa muller ab tot ço que mester li faça per escurar les dents a la duquessa..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 494

ESCURAR-SE, [SCURARSE] v. refl.

Netejar-se, escurar si mateix certes parts del cos.

"Sapiats que los juheus havien costuma entre si mateix que fossen verdadés en les coses foranes, llavant se llurs mans e scurant se les ungles e los ulls e peus..."
Ferrer, Vicent Quaresma 16, XXV