BROCA s.

Tija o vergueta de ferro per a fer coure ronyons, carnsalada, ocellets, enfilats.

"... en cascuna de les broques un dau de taronga o de carn salada magra..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, c. Bib. Univ. València

BROCA s.

Punxa de l'esperó.

V. Cf. Puiggarí, p. 359.

"E cavalcan ane me n lay
e dexendi sobre l pexo,
e la broca de l espero,
si com ja era destinat,
entre l esquena e ell costat
s anet fermar en la balena;"
La Faula d'en Guillem Torroella 46

"... e manaria a l escuder que li ensellas lo cavall, que era bo e bell, e que l escuder meses dejus entre la sella e l costat del cavall una gran brocha que entres pel costat del davall."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCV

"Item .i. parel d esperons ab broques, fets a l entigor."
Inventari del castell de Tous f. CXVI v; any 1410

BROCA s.

Trebant, taladre.

"prop vas tenia
o fossa nova
semblant a cova,
tallat en roca
a pich de broca,
fet per a si;"
Roig, Jaume Spill 14.218

BROCA s.

Nàutica. Nom d'una marca exterior sobre el costat del navili per a senyalar el seu calat. (Jal.)

"... amenant ab si una galea armade de broca que havia presa de Perossa cossari famós..."
Novells ardits 3 de juliol de 1454

BROÇA s.

Brossa, residus vegetals escampats per terra.

V. brossa.

"Fos, donchs, vostra ordenacio aytal, per tal que la terra aquesta fos abundada en lenya e en broça per cremar..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 366, Proemi

BROÇA s.

Escombraries, residus apilats amb l'escombra.

V. brossa.

"... tots los carrers de passatge d aquella sien e estien nedejats de pedres, testam e broça, e agranats per cascuns frontalers d aquells..."
Llibre de Memòries València, 1392

"... que per vuy tot dia nedegen, aytant com te lur façana, lo dit cami, de pedres e altra broça que y sia, en guisa que los jochs... pusquen passar sens negun embarch..."
Crida pública a Igualada Any 1409

"... que negu no gos vendre en l almodi o en altra part, dins la contribucio de la ciutat, forment si no sera nedeu de palles, de broça, de pedres, terra..."
Manual de Consells València, 24 de desembre de 1408

BROÇA s.

Met. El conjunt de coses vils, inútils que es troben barrejades entre les bones.

"Dolem nos haja tanta broça en la gent a cavall com scrit nos haveu; passat lo temps del sou sera purgada a noticia vostra."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 312

BROCA, [BROCHA, BROCCA] s.

Forqueta, primitiva forquilla de dues dents que s'utilitzava per a menjar certes fruites que, com les mores, deixaven taques als dits difícils de treure.

V. forqueta, forquina, menjador, menja-mores, pua, Viollet-le-Duc, t. II, p. 109.

".... item una brocha d argent de menjar mores..."
Inventari de la Marmessoria del rei En Martí Arx. de la Generalitat, reg. comú d'actes 1413-1414

"... una broca d argent per torrar pa..."
Inventari de la Infanta d'Aragó muller del comte de Foix

"tallar sens broca
no consentia;"
Roig, Jaume Spill 2.484

"Item una broca d argent daurada ab dues puntes."
"Item un altre broca d argent daurat que serveix a menjar ous."
"Item una verga larga d argent blanch ab .iij. broques a l un cap qui serveix a torrar pan..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 20, 21, 31; anys 1412-1424

"...car algunes coses se volen menjar ab cullera, altres ab sopa, altres ab brocca axi com mores..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Item una broca de argent sobredaurada."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

BROCA, [BROCHA] s.

Canya, aspra.

"Item pagua cascun carro qui entra en la vila de forment ho d ordi ho de sal ho de brochas. 4d."
Compartiment de Sardenya Villa Massarga

BROCADA s.

Acció i fet de brocar; escomesa, atac.

"E nos dixem que mal ho deyen, quar brocada havia una custuma, que si hom no prenia lo loch hon hom brocava, que fugen se n haurien a tornar aquels que farien la brocada..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 258

"-Senyor, dix ell, vuy es dijous, e diumenge mati, que sera festa vostra, que ells se pensen que vosaltres serets a missa, e gran res de vostres barons, e ells han en volentat de fer esta brocada."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LIII

"E agren se a vençre los de Perpenya, e pres en Jaspert de Barbera en aquela brocada."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 21

BROCADA, [BROCADE] s.

Tros de sarment que hom deixa al cep quan fa la poda.

"de cep corcat
sarment plantada,
ni de brocada,
ni de sporguim
tart fa rahim
ni cabrerots;"
Roig, Jaume Spill 13.448

"En març deuria esser estade podade aquexa serment, que la brocade li plora."
Metge, Bernat Lo Somni cap. IV

BROCADELLA s.

Brocadella de cavall: un dels drets que pagaven els pagesos de remença i que fou abolit amb els altres mals usos per Ferran V en sa pragmàtica de 1486 (DCVB).

"...que los pagesos no sien obligats pagar polls de astor, ni pa de ca, ni dret appellat brocadella de cavall..."
Pragmàtiques e altres drets de Catalunya 10, lib. IIII, tit. XIII, § 2