VOLER s.

Desig, acció de voler.

V. voldre.

"... e vench se n en sa cambra dins la qual stech tota pensosa en los fets proseguits entre ella e Jason, sperant la nit ab gran voler."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"Placia Deu que us guard de tot mal, que axi com ha lo poder haja lo voler."
Epistolari del segle XV LIX

"Aquest mateyx Aristotil dona una doctrina molt profitosa, dient que considerem ab gran atencio e molt diligentment los desigs e desordenats volers que ns ocorren a nostra pensa."
Canals, Antoni Valeri Màximo 532, lib. VII, tit. II

"Sabs qui te n ha forçat? No als sino la tua bestialitat, que, lexada la raho, ha seguit lo desordonat voler."
Metge, Bernat Lo Somni 139, lib. quart