SURAR v. n.

Mantenir-se sobre l'aigua com el suro; flotar; sobrenedar.

"Ffons de mar, per que no suren,
En si ls retengua!"
Col·loqui de dames 346; Jardinet d'orats

".. si anava a peu sobra les aygues, si s feu Elitzeu surar sobre l aygua la destral la qual era de ferro..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 15, tit. XV

"E de fet que JhesuXrist fonch nat, alli se feu una gran bassa d aygua, e lo jorn que fonch sentenciat en Jherusalem e hac sentencia de esser crucifficat, la biga ysque e sura sobre l aygua."
Ferrer, Vicent Quaresma 43, XIII

"Quants navilis cremats, quants scuts vists nadar e quantes posts sangonosas surar sobre la mar!"
Canals, Antoni Scipió e Aníbal 740, cap. vj

"E si senyor algu haura exit a aquella roba, que li sia liurada, sino sia departida axi com desus es dit en aquell capitol meteix de roba qui surara e ira sobre l aygua..."
Consolat de Mar tit. XI, cap. CCLI

"... pendras una cassola ho perol e metras hi holi del millor que poras trobar axi con si ffeyes buyols. E, con bullira, metras hi les casquetes tantes con n i poran caber en manera de bunyolls, e, con sureran en alt, tentost trau les ne ab una bromadora..."
Llibre de totes maneres de confits cap. xxxiij