PERPRENDRE v. n.

Avenir-se, acordar-se, concordar.

V. perpendre.

"E son dues maneres de rimes, la una longa, l altra breu; la longa es mester que sembl a l altra aytant com les dues sillabes derreres del mot son; ço es, aytant com les dues vocals darreres perprenen axi com: alagrança, benenança, que ança es la rima de tots aquells mots que axi fenexen."
"Breu rima es que no s cove que s acort sino en la darrera sillaba aytant com la darrera vocal perpren ab les consonants qui li venen apres, ho en la darrera vocal si y fenex."
March, Jaume Diccionari de rims de Jaume March 69, 82

"... e tant s es estes e escampat en mi peccat de luxuria, que tot m ha perpres e compres e en tot mi s es mes..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 143