EXCEPTAR v. a.

Excloure del nombre de, no comprendre dins.

"Item, deu preguar en les sues oracions per tot hom en general, no exceptant ne algu, encara que fos son enamich o perseguidor. Item, deu haver desig o voler que tot hom, sens exceptar ne algu, haia la gracia de nostre Senyor Deu e la sua gloria."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.115, segon punt

"Qual tan cortes / qui de amor excepte
cas leig o fort, / puys que Amor lo mane?
Qui es tan foll / qui contra Amor se vane,
dient: yo so / qui lex e qui accepte?"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 31, CXV