DESORDENADAMENT adv.

D'una manera desordenada.

"E dich vos que si hanch fet se poch menar desordenadament per negun hom, aquest fo per mi."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII

"... que ajustats molts dels altres en aquella matexa part desordenadament e poderosa feren armes volent quasi honrar o venjar la real offensa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIX

"... e dich ma culpa, que he ofes nostre Senyor Deu en peccat de superbia, car desordenadament me son haut en cobeiar o amar ma propria excellencia o honor."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.496, tercer punt

"Qualsevol cosa, per poca que sia, si desordenadament es amada e mirada, del subiran hi etern be granment nos aparta."
Peres, Miquel Imitació de Jesucrist 4.496, lib. III, cap. XLVII