DESBARATAR v. a.
Posar en derrota, vèncer.
"... els nostres foren tro a .cxx. homens a caval e aconseguiren aquels peons e desbarataren los tots e mataren ne tro a .ccl. sens tot perdiment que no y faeren exceptat .v. cavals e .j. escuder." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 557
"... que totes les X galees foren desbaratades e los homens morts e presos... e com hagueren vençuda la batalla e totes les galees desbaratadades e preses, delliuraren los crestians catius que hi trobaren..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX
| | |