CONDONAR v. a.

Dispensar, fer presents, concedir.

"................... / ab distincta persona
En un poder / voluntat qui condona
Senyoregar / a tota creatura."
March, Arnau Vers de la Nativitat de Jesucrist Canįoner de Saragossa, f. 310

"Pensant estich / cascun jorn e la nit
Qui trobara / una sola persona
Haver en tant / elevat l espirit;
E, a la fi, veig / que n vos se condona."
Miquel, Bernat Canįoner de Saragossa f. 89

"Vergonya es bon senyal
Miylor e hom aver pot,
Car de cert per arlot
Es tengut qui no n ha,
E gen luy no cabra
Nul antre virtut bona;
D on se tany e s condona
Que la dejats aver."
March, Pere L'arnčs del cavaller 556