CEPTRE s.

Bastó de comandament, curt, ornat de diversa manera, símbol d'autoritat reial.

"... tot quant era dins lo temple se crema, exceptat lo basto real, apellat ceptre, de Romol, lo qual usaven los Reys, en senyal de regiment del poble."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit. VI, cap. XIII

"E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites, lo rey prenga de sobre l altar lo ceptre sens ajuda d alguna persona, e aquell tenga en la man dreta."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Docs. Arx. C. d'A. v. 5, Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...

"... e si yo tingues ceptre real o de l Imperi grech yo fos senyora, e de les mies entramenes Carmesina fos exida, be se yo a qui la donara per muller..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXIV