CARAMENT adv.

Amb tendresa; amb pregona afecció; afectuosament.

"E per tota la faula appar que aquells qui carament amen, no dupten ne han peresa de treballar..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia Lib. III, prosa XII

"... e aço per honor de nostre Senyor Deu e per satisfer a la vostra providencia, a la qual me tinch tostemps carament per obligat."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.549, cap. XXXIX

"... axi que mon senyor lo rey son pare es d aço molt desconsolat, e axi, com rao natural vol, el ama carament aquest fiyl qui es axi apte e covinent..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia II, 378