BRAMAR v. n.

Cridar, referint-se al cérvol, la daina i animals semblants.

"Lo temps es tal / que tot animal brut
requer amor / cascu trobant son par.
Lo cervo brau / sent en lo bosch bramar
e son ferm bram / per dolç cant es tengut."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXIV

"lo moltonet
e fill d ovella,
si, morta ella,
com cabro brama,
corre, surt, salta,
dreta, llisa, alta
li naix la banya,"
Roig, Jaume Spill 9.108