BRAMAR v. n.

Met. Agitar-se, enfurir-se amb gran brogit semblant de bram, així com fan la mar, el vent.

"... ixen vents tempestuosos, feren la faç de aquella lisa e blanca mar, comouen la, tempestegen la e per los batiments brama e plora..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 41