BOCA s.

Cavitat que en l'home s'obre a la part inferior de la cara per a rebre els aliments i donar eixida a la veu.

" E los juheus venguts al cor per fer clams al bisbe del canonge, obriren tots les boques per parlar, e no pogueren. E lo bisbe que vee que obrien les boques e les tancaven e no deyen alguna paraula, pensa que y fossen venguts per scarnir..."
Recull d'eximplis e miracles CLXXV

"Dix Galien que l alquena es composita d octoritat umida e calent temprada... e val a les postemes calentz e a les plages e a les vexiges que son en les boques dels homens e dels nins."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 40, b

"... e la Guelfa que fins aquell jorn era citada com a muda, certes ara hach cobrada la paraula... e si be les portes de la boca havia fins aquell jorn tengudes tancades, ella tenia ubertes les de les orelles e de l enteniment."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 107

"Item Judes Squariot ab lo manto groch e la gonella de burell, ab la bosa en la ma e que s meta lo boci en la boca..."
Capitulacions fermades a València el 18 de febrer de 1480 pel pintor Martí Torner Protocol de Pere Rubiols, Arx. Notarial de València