BÉ s.

Allò que pertany en propietat a algú.

V. bens.

"... e aquells mercaders hauran altres bens en algun loch, aquells bens deuen esser venuts per fer esmena a aquells mercaders de qui aquella roba sera que sera gitada..."
Consolat de Mar tit. XI, cap. CLXXXVI

"... e per ço com yo veig Tirant que en aquesta terra no te bens ni heretatge, no volria per res menyscabas de sa honor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI

"... d on los parents e amichs han request lo veguer de Beses prengues persones e bens de Cathalans; lo dit veguer pren sa informacio, e speram faran novitats en persones e bens de Cathalans."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LIV

"A cavayler se cove que sie amador de be comu, cor per comunitat de gents fo electa cavayleria, e be comu es major e pus necessari que be special."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria Va part

"Ay de mi, trist, e quant li merexere los bens que m ha donats e les honors que m ha fetes e m fa tots dies!"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"...e quants mals fan los bens temporals, e com son de poca durada; e quant son cars e de gran profit los bens sperituals..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.397

"...e apres la derrera batalla, venint de la casa sancta de Jerusalem, dona tots sos bens a sos servidors, parti s d ells...."
Guillem de Vàroich 8, ed. E. N. C., p. 44