ALLENEGAR v. n.
Lliscar, relliscar; esllavissar-se.
V. esdellenegar, esllenegar-se, llenegar.
"Qui va sobre fanch allenega e qui s asseu sobr ayga nega." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"Lo cavaller qui en terra estava, sentint que Tirant li tenia los genolls en dret dels pits, volta tot lo cors, e lo arnes de Tirant ab lo arnes de l altre alenegua, que Tirant no s pogue tenir e caygue a l altra part..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV
"... perque, dubtosa de tal maneig, te prech me vulles dir qui es aquell qui t a fet tant allenegar de dir me lo que m as dit..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXL
"Mas Hector ab l espasa nua se leixa anar contra Achilles, e colpege l en l elm e romp lo li, e, allenagant la espasa li trencha de les malles del camisol..." Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XX, 7.003
| | |