ADONAR-SE v. refl.

Apercebre's, reparar.

"... e legida que l comte Julia hac la carta se n met a plorar en banda que nengun se n adonas..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8

"E axí quedament cascu llexa anar la gumena en mar que hanch los genovesos ne los pisan [s] no se n adonaren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV

"E per ço lo appella companyo, que no hagues a dir senyor, per ço que null hom no se n adonas."
Història de Jacob Xalabín f. e .Iij. V

"-Donchs, no u digau, que be m adone
Del que m dieu,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.559