Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    8 de 9    (103 registres)
veure  Samarità, ana
veure  Samarra
veure  Samarra, [zamarra, çamarra]
veure  Samarrada
veure  Samarreta, [çamarreta, semarreta, samarrete]
veure  Samarró, [samaro]
veure  Sobreamar, [sobramar]
veure  Sumac d'Oltramar
veure  Tallamar, [tallemar, tayamar]
veure  Tamara
veure  Tamaril
veure  Tamarin

SAMARITÀ, ANA adj.

De Samaria, antiga ciutat i regió de Palestina.

"Jhesuxrist les portava estretes, e per ço la dona pensa s que era juheu, e los juheus e samaritans no s saludaven, e per ço la dona samaritana no l saluda, e ella hac pahor."
Ferrer, Vicent Quaresma 27, XXVII

"ni son ihuyes
ni cristianes,
hoc son marranes
e filistehes,
cert cananehes,
samaritanes,
increduls, vanes,
apostatades;"

Roig, Jaume Spill 13.850

"... axi com appar Lucae Xº, en la figura de l om que devallava de Jherusalem en Jerico, e diu que fo e l cami robat e nafrat e depuys ajudat per lo samarita..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XXXVIII


SAMARRA s.

Vestiment fet de pells de moltó.

"Item, una samarra de pels blanques."
Inventari del cavaller aragonès Sancho Garcia de Lissuan Arx. Audiència de Mallorca. 23 de desembre de 1354

"item una gran samarra de pell blancha, nova."
Inventari d'en Pere Becet 4, XXVII. Any 1430

"item una samarra de pell Daragon, del dit defunt."
Inventari d'en Pere Becet 45, V. Any 1430


SAMARRA, [ZAMARRA, ÇAMARRA] s.

Roba arrossegant que porten certes persones revestides de magistratures o d'autoritat.

"... lo dit mossen Ffrancesch Palleres sens samarra la qual li feren despullar en l ort de la casa de la present Ciutat acompenyat de tots los concellers e de officials reyals fos mes a la preso comuna..."
Novells ardits 30 d'abril de 1462

"Item mantonet de zamarra d escarlata.
.............................................................
Item una zamarra d escarlata."

Inventari del castell de Tous Any 1448

"... veus que vench lo dimoni en forma de hun hom, de hun metge gran (ja sabeu com van vestits: ab çamarra e lo capero forrat vestit) e saluda la..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI


Fitxa Dubtosa SAMARRADA s.

Cop, maltracte.

V.
cf. CSV, VI, 1066.

"Lo canonge ana falsar
Aquesta parada
E dech li gran samarrada
Per los costats,"

Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.242


SAMARRETA, [ÇAMARRETA, SEMARRETA, SAMARRETE] s.

Diminutiu de samarra.

"Item una samarrete de tela ab .iiii. pesses de faldons de seda vermeya brodats ab senyals del Rey de Sicilia."
Inventari del rei Martí 382, f. 93

"Item, i. manto e una semarreta del dit zetoni, en que ha audes obres de perles qui n son levades. Foren stimats, vi. flo."
Inventari de la infanta Joana Any 1385

"... per los treballs que he sostenguts en pintar ultimament certes çamarretes y caraces dels condempnats a carcer perpetu y de altres heretjes..."
Àpoca fermada a València el 6 de març de 1489 pel pintor Miquel Bonora Protocol de Jaume Desprats, Arx. Gral. del Regne de València


SAMARRÓ, [SAMARO] s.

Samarra.

"Doncs anem, adorem lo
Aquest pulit infanto
Portem li hun samaro
Per gordar lo de frado."

Cançoner de Nadal V


SOBREAMAR, [SOBRAMAR] v. a.

Amar en excés.

"Qui no pens puxa ser compres
Per negun iuy si ya no es,
Per sobramar, vertader pres
La sobralaus."

Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 179

"Qui no pens puxa ser compres
Per negun juy, si ya no es
Per sobramar vertader pres"

Torroella, Pere de Lay Cançoner de París


SUMAC D'OLTRAMAR un. pluri.



"... que i ssie cuyt qualssequer d aço ab eles e colat e escalfat e dat a beure ab aygua que ssie cuyta com çumag d oltramar, o que ssien cuytes ab vinagre molt be, e, ssino sson cuytes d aquesta gisa, alargen."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 16, b


TALLAMAR, [TALLEMAR, TAYAMAR] s.

Gallardet hissat a proa d'una embarcació.

V.
penó tallamar.

"... e sobre lo muscle squerra portava una lansa per la qual li penjava per les spalles avall un rich guido o standart vulgarment appellat tallamar de les armes reals or e flamma..."
Carbonell, Pere Miquel Exèquies de Joan II cap. LXIII

"... e en la ma dreta deu portar una lança en la qual deu esser enfilat un Gallard o Tallamar de or e flamma molt be acabat. E aquest Gallard o Tallamar deu portar lo cavaller lansat sobre lo musclo dret quasi a forma de home qui l rossega..."
Carbonell, Pere Miquel Memorial de les exèquies de Joan II Arx. C. d'A.

"... ffou lliurat al honrat... ciutada patro de la una de las galeas que la Ciutat arma...I bandera apellade tayamar de tela blancha e vermella ab senyal de la Ciutat a ops de la galea."
Novells ardits 16 d'agost de 1460

"Item .j. standart reyal de stemenya .j. tallemar de stemenya ab senyal de la ciutat."
Novells ardits 27 d'agost de 1449


TAMARA s.



"Prin piretre .ij. z.; pebre .j. z., nitre e sal de Cardona, e tamaras, e sement de mostaya, ana .z. j.; fetz ne polvora e fregatz ne les dens..."
Tròtula de Mestre Johan 20 a


TAMARIL s.

Tamarit, petit arbre de fulles molt menudes, de flors en espiga i d'escorça que posseeix qualitats astringents (Tamarix gallica).

V.
tamarit.

"Item prenets de les fulles de la tamaril e coets les en fin vinagre..."
Receptari de la Universitat de València f. lvj v

"E si fer se pot fets li fer un anap del fust de la tamaril en que begua tota veguade."
Receptari de la Universitat de València f. lvij

"Item les fuylles de tamaril picades, cuytes en vinagre, e posades sobre l loc, molt hi valen."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII

"... les coses qui sson calentzs e seques en lo primer grau, arroç, exenç, sarcacola,... esquinant, gra de tamaril, linos,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, c

"... e puis lavatz la bocha ab vi en que sia cuit girofle e junsa e mastech... nous de cipres, escorsa de tamaril, de cascu .j. poch..."
Tròtula de Mestre Johan 17 d


TAMARIN s.

Fruit del tamarindi i la seva polpa.

"Reebet cassia fistula mondada, una onça; tamarins, miga onça; agua rich, miga dracma."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XL


torna a dalt