MENYSCONEGUT, UDA adj.

Desconegut, uda; oblidat, ada.

"... mas pocs son los clergues ni ls religioses qui vagen honrar Deu als sarrains e ls jueus e ls infeels en los quals lo nom de Deu es desonrat e menysconegut."
Llull, Ramon Blanquerna 10, cap. 76

MENYSCONEIXENÇA, [MENYSCONEXENSA] s.

Ignorància, desconeixement.

"On, asso fa, Senyer, lo demoni per tal que pusca fer l ome innorable e menysconexent per so que per la innorancia e per la menysconexensa lo pusca endur a errada e a falliment e a culpa e a peccat."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 11, cap. 190

MENYSCONEIXENT, [MENYSCONAXENT, MENYSCONEXENT] adj.

Desconeixent, ingrat.

"E si ell, axi com a ingrat o menysconaxent, no reeb e no persegueix ço que Ffortuna o benaventuros succehint en aquella hora li prepara... james a allo... no pora pervenir."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 6.082

"E encara n dic ma culpa, pare, que son estat soberc, oblidant e menysconexent Deu e los seus manaments e menyspreant mon proixme: per so n dic ma culpa."
Llull, Ramon Art de Confessió III, IIa part, cap. II

MENYSCONÈIXER v. a.

Ignorar; no apreciar una persona o cosa o una qualitat com aquesta ho mereix.

"... e perillosa es, per so car los homens qui n saben mayorment n usen mal, e per lo poder dels corses celestials menysconexen e menyspreen lo poder e la bonea de Deu..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 9, cap. 74

MÉS (CON QUE ___ NO MENYS) loc.

Poc més o menys.

"Primerament me levaren una caxa qui costa tres reyals d or con que mes no menys... iij. lbs."
Inventari dels béns perduts d'un mariner Lletres reials de 1356-1357, f. 111. 16 de novembre de 1385. Arx. de l'Audiència de Mallorca

MONÇÓNEGA, [MONÇONEGUA] s.

Mentida.

V. mençónega.

"E vol dir que aquesta tanta ficcio e monçonegua que lo peccat fa al peccador, a gran dampnatge d ell lo fa finalment..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXIIII

"Si excepcio o deffeniment sera posat contra algun rescrit o cartes dien que sien impetrades o aceptades per monçonegues, les quals monçonegues sien dites en recomptant lo feyt o l dret..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 1, f. 38, 3

"La veritat es balança de Deu qui n a per dretura, e la monçonega es mesura del diable que fa per falsia."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 89 v, col. 2

MONÇONEGUER, A adj.

Mentider, fals.

V. mençonger, monçonger.

"Sies membrant si est monçoneguer."
"Senal de monçoneguer es de metre sa punya en jurar."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 90 v, col. 2

"... que lo foyl cobeegar ret l om inconstant en tota part e l fa monçoneguer, e l gira a tots vents, axi com lo penell."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXV

"E es cosa soferidora que ell, ab aytal audacia e ab paraules ampulloses e monsonagueres, no hage duptat offendre la vostra reyal magestat...?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XII, 4.398

"... car les lahors mundenals son fort monsonagueres, e no son sino inflament de les orelles, car molts son qui han gran nomenada per falça oppinio del poble, e segons veritat no la deurien haver, e molts son loats qui saben e si mateys que no esta en veritat axi com les gents dien..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa Vi

MONÇONGER, [MUNÇONGER] adj.

Mentider.

V. mençonger, monçoneguer.

"... e per ço que ningu no l tinge a munçonger de ço que l dira, prega... que ls guarden en les canonices de monsenyer sant Danis, e alli podran provar per la letra si diu veritat o monçonega..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CC, 1

MORT RECONEGUDA un. pluri.

Mort natural, per oposició a mort sobtada o a mort violenta.

"Encara, Senyor, vos regracie les grans prosperitats que en aquest mon me haveu donades... e ara me donau mort regoneguda, la qual yo accepte ab molta obediencia... en remissio e penitencia dels meus defalliments, me vullau donar, Senyor, dolor, contricio y penediment dels meus peccats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLIII

NATURA (CONTRA ___) loc.

Contràriament a les indicacions de la natura, a les lleis naturals.

"No y ha cosa pus mala ni mes contra natura que es que per mal d altri hom vinga a gran be, maiorment ab mentida e ab falsia."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"E per aquesta occasio, difformitat e cosa contra natura seria que les rames, que les sues raels tenen lo seu esser, ab aquelles tinguessen dessemblança..."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 292

"Luxuria contra natura no s pot scusar."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxij, a. Bib. Univ. València

"E la sanhc de la rrana vert vede l nexe s de les pastanynes qui son contra natura."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 101, d

NOU CONFITA un. pluri.

Confitura de nous verdes amb mel i espècies.

"Nous confites.
Si vols nous configir, escapsa les a cada part, ço es .j. a cada costat e un a cada cap altre; apres remullats les .jx. dias e .jx. nits, e mudats hi tot dia aygua freda e apres escaldats los ab una olla d aygua bullent, e estiga un dia e una nit. A .ccl. nous agats .iij. lls de mel e un canter d aygua, e cogua tro sia tornat a mig canter, e puys trau les de la olla e metets les en un cove que escorregua be... e apres prenets .xiiij. liures de mel... e prenets la mel e posats la sobre lo foch, e, com bulla,... metets les nous... e apres traets las de la mel e metets hi .j. clavell de girofla el cap e en altre un fastuch e al costat un clavell de gingebre e un pinyol, e tot aço fets en totes les nous, e mit les en una solssera e desobre vaga la mel calenta en guisa que totes se cobren be."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, a. Bib. Univ. València

"Item done a n Nicholau Cavalleria, especiayre de Gerona... per raho de diverses confits que havia liurats en la cambra del senyor infant en los meses Dagost, de Setembre e de noembre de l any m.ccc. liiij. es a saber. per .ij. exerops que feu al dit senyor infant, xvj. solidos. Item per .j. libra de matafalua confita ab .xxiij. diners obols que costaren .lxx. nous confites, a raho de .iij. nous per .j. diner, .ix. solidos .xj. diners obols."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1353, n. 41

ORICORN, [ORICON] s.

Banya de l'unicorn.

V. unicorn.

"Item un tros de oricon ab una cadeneta de argent."
Inventari de la infermeria de Poblet Any 1466

"Item un tros d oricon ab son manech sobredaurat."
Inventari del príncep de Viana Any 1461