AFAIÇONAR, [AFAYÇONAR] v. intr.
Representar, figurar, imaginar.
"... e afayçonava que la ila de Maylorques tenia tro a .ccc. miles que la volvien en torn..." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 47
AFAIÇONAR, [AFFAYÇONAR] v. a.
Donar faiçó o facció; compondre, agençar.
"... en axi que bontat en granea embelleix e afayçona granea en quant la vest de si meteixa; e aço metex fa granea qui embelleix e afayçona bontat..." Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 3, cap. 14
"E aquest sarray affayçona ns ho tan be e tan fort, que y haguem a anar." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 356
AFAIÇONAT, ADA adj.
Agençat, ada; embellit, ida.
"E encara, tots los membrars, entendres e amars dels sants e de les santes de gloria... tots son afayçonats e illuminats en beutat per lo membrar, entendre e amar de nostra Dona." Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 4, cap. 14
"E si no us anugats d ausir Com era gint afaysonada E de bells vestits arresada, Jo us ho dire b fort grossers mots:" Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 317
AMAÇONA s.
Dona guerrera pertanyent a la nació que habita les ribes del riu Thermodon.
V. amazona.
"E no ignore los admirables fets de Pantasilea Reyna de les amaçones en los fets de Troya..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV
AMOR CONJUGAL
Amor entre esposos.
"E com la dita istoria sie fundada en virtuts de paciencia, obediencia e amor conjugal, e a mi sie cert que entre les altres virtuts vos, senyora, siats dotada d aquestes singularment..." Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 10
ANCONETÀ s.
Natural d'Ancona.
"E jassia, Senyor, que la galea del papa se continua d adobar... jo trob que a esplegar son adob costaria md. florins e que l pare sant no y montaria cor hage de costum a montar tostemps que per mar vage en galeas d Anconetans..." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 41) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 41 v, § 1, l. 18 (Pere III, 1375/77)
ANCONITÀ, ANA adj.
Relatiu a Ancona, vila italiana amb port sobre l'Adriàtica.
"Depuys bonança vendra fortuna, apres la luna a la gran barcha ço per la Marcha anconitana." Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 174; any 1405
APOSTOLICON s.
Sort d'ungüent.
"Sie escalfat apostolicon, que es dit dura confeccio, e sie tocat ab aquel lo sers. Demantinent se n entrara lo sers." Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVIII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València
"E puys preneu aquestes coses dejus escrites e ffeu ne unguent. Preneu seu de cabro tres dines, e alum .v. dines, e apostolicon e damanton .v. dines, e cera .v. dines." Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXI
ARDIACONAT, [ARDIACHONAT] s.
Dignitat, jurisdicció de l'ardiaca.
"... o altres rendes, deutes e coses qui sien de mossen Nicholau Pujades, canonge de la seu de Barchinona e ardiacha de la mar de la dita Ciutat, axi en nom seu propi com encara de la canongia e ardiachonat..." Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 462
ARRECONAT, ADA adj.
Retirat.
"... car ab prorogacio o licenciament es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones, e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir." Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 341
ARSERCÓ, [ARSERCON] s.
Atzarcó.
V. asarcó, atzarcó, ezercó, mini.
"... si voletz que sia vermeyl, ajustatz hi mirra e arsercon..." Tròtula de Mestre Johan 12 a
ARXIDIACONAT, [ARCHIDIACONAT] s.
Dignitat, ofici i districte de l'ardiaca.
"... no pusqua vendrer, ni empenyorar, ni alienar, ni atributar, ni almoynes d algun bisbat, o archidiaconat ni deganat." Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xiv
| | |