SENAT-CONSULT s.
Decret, decisió o determinació del senat de l'antiga Roma.
"Aquells qui en nostres temps se deliten en mercaderies usuraries e injustes... conexerien com es mal e reprovat lo goyg que n reben, si, sens fastig, volien legir diligentment lo senat consult, en lo qual Tulli, de part de tot lo Senat, feu gracies al dit Considio." Canals, Antoni Valeri Màximo 2.289, lib. IIII, tit. VIII
SUCUMBIR, [SUBCONBIR] v. n.
Caure sota, ser abatut, rendir-se, cedir.
"car se lliuraven dones hi s daven als seus diables: cossos palpables ffalsos prenien e subconbien ffurtant, prenent d altri sement:" Roig, Jaume Spill 7.111
TENÇONAR, [TENSONAR] v. n.
Disputar.
"E com cell qui tensona Ab lur de son desir Tremet li clar a dir, Per sta letra seua Desirs com fort lo greua." Frondino e Brisona 601
TENÇONAR-SE, [TENSONAR-SE] v. refl.
Disputar-se amb si mateix.
"E l infant mot no li sona e ela tota se tensona; apres ella son vel desliga e crida fort: -Santa Maria!" Llibre dels Set Savis de Roma 406
TORÇONEJAR v. n.
Patir, ser atacat d'un torçó.
"Per gran fredor Qui m vench al ventre, tant forçor Que m trasch de seny, Torçonayant, faent capteny D om rabios Tant me sobraren les dolors E strayament." Testament d'En Serradell
VEÇALICON s.
Basilicon, ungüent depuratiu.
V. basilicon.
"... les coses qui sson calentzs e seques en lo primer grau, arroç, exenç, sarcacola,... camomilla, veçalicon, forment,..." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, c
VENT CONTRARI loc.
Aquell oposat a la direcció del vaixell, desfavorable a la navegació.
"... que semblants no n son atrobats en las ylas balears, als quals los mariners en temps de vent contrari muntan e abans que tornar pusquessen a lur propri navili hagren alcuns noement." Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I
"Gran temps tingues / maritima batalla ab los vassalls / de l infernal cossari ....................................................................... en tal perpleix / a tots posas sens falla que ls fes fogir / corrrent lo vent contrari" Ferrandis, Vicent Obres en lahor de senta Caterina de Sena f. sign. aiij
VIDA CONTEMPLATIVA un. pluri.
Aquella passada en meditació piadosa.
V. contemplatiu, iva.
"Vida contemplativa ama; activa enamora." "Vida contemplativa ha ço que ama e activa ho promet." "Contemplativa vida perdona; activa poneix." Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxj, b. Bib. Univ. València
VOLER (CONTRA ___) loc.
Contràriament a la voluntat.
"... ella vestida pobrament e desfrassada, contra voler de sa mare que diligentment la guardava, ana secretament ab dues serventes e atretants catius, tenir exili ab son marit." Metge, Bernat Lo Somni 3.057, lib. quart
| | |