RECONCILIAR v. a.

Restablir l'acord, l'harmonia, l'amistat.

"E Deus perdo al papa Marti que axi los trague de la Sgleya, mas si nos podem, en breu, si Deus plau, los reconciliarem..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXLIX

"... e lo rey de Castella se feu venir lo renegat, e, sabent con havia renegat com a forçat, feu lo reconciliar e l tench ab molta amor e l remunera abundantment."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 137

RECONCILIAR-SE v. refl.

Demanar a Déu perdó dels pecats i rebre l'absolució de les faltes comeses.

"... fo promulgada sentencia... contra Jacme de Galiana, convers, lo qual per duas vegadas havia abnegade la fe christiana, e era vengut secretament per reconciliar se altre vegada."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1407

"... quant es cosa dolça per dolorosos mitgans esmenar la vida, reconciliant se ab la divina bonesa;..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots Prefació

RECONDIT, IDA adj.

Celat, guardat, estojat.

"... les quals coses de gran temps ença staven recondides dins .I. armari de la casa del Racional de la dita Ciutat, dels quals bens largament e distincta s es fet notament en libre de notaments comuns de la dita casa..."
Novells ardits 12 de març de 1454

RECONDUIR, [RECONDUYR] v. a.

Conduir de nou.

"... de certes robes e mercaderies en lo port de les quals era stat conduyt Nanthoni Matoses, alies Vey, treginer de aquesta vila, qui per la gran infirmitat e malaltia de son pare... hac a reconduyr en Salvador Trever, qui menas los muls per ell per les dites robes aportar..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1448

RECONÈIXER, [RECONEXER] v. a.

Examinar curosament, observar la situació de.

V. regonèixer.

"... e ana dels uns als altres ab poca gent de peu per reconexer que feyen."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXIII

RECONÈIXER-SE v. refl.

Adonar-se.

V. regonèixer-se.

"... e posa l me una nit en lo lit: yo com a inocenta cridi, e com me fuy reconeguda calli e stigui segura."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXIX

"E ell mana que y entrassen dos milia almugavers e quaranta cavallers, abans que en la vila se fossen reconeguts."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CII

RECONFORT s.

Consol, socors en l'aflicció.

"Honestament,
prengui conort
e reconfort
com mils pogui,"
Roig, Jaume Spill 4.903

RECONORTAT, ADA adj.

Consolat, ada; reconfortat, ada.

"E apres que un poch de temps ach stat en aquell sojorn e fou retornada en son esser... reconortada de tot aso, sol aquella no parech que fos..."
Decameron jornª 2ª novª 7ª

RECONSELL, [RECONSEYL, RECONSSELL] s.

Resultat de reconsellar, consell reiterat.

"-Pare, tot axo es daquiavant reconseyl, car yo son perdut e afoyllat e envergonyit empertostemps. Per tal, fill -dix lo pare-, daquiavant tostemps creu a bon conseyl e not calrra reconseyl."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CVI

"Y axi, entrant en aquest fet,
Sobre l posat
Per l altra part hi atlegat
Contra los vells:
Que m par que sien reconssells
Molt fora temps,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.191

RECONSOLAR v. a.

Tornar a consolar; consolar novament.

"-Ffilostrato: volentera so contenta de reconsolar la vostra companyia..."
Decameron jornª 4ª novª 10ª

RECONT s.

Recontament, relació, narració.

"Colguen les gents / ab alegria festes,
loant a Deu, / entremesclant deports;
places, carrers / e delitables orts
sien cerquats / ab recont de grans gestes."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 1, ed. Pagès - XIII

RECONTABLE, [RECOMPTABLE] adj.

Que pot ser narrat, explicat.

"... e sa merce los prenia de les sues mans ab dolçor no recomptable besant los moltes vegades..."
Isabel de Villena Vita Christi cap. xciiij