MALAENCONIA s.

Malenconia.

V. malenconia, melancolia.

"Mas primerament les postemes dures qui esdevenen per part de fleuma en durea e en grossea, majorment se fan en los nervis de les juntures, e aqueles que son dures e de malaenconia son totes de natura de cancer..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 5, b

MALCONTENT, A adj.

Que no és content; descontent, a.

"... per quant la gent qui es dintre en maior part son affectats a la terra e malcontents de lur senyor..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1463

"Ab tant feren li gracies e preneren comiat e tornaren se n cascuns en sa terra, e tengueren se per malcontents com no eren stats a la batalla."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. V

"... lo sanct Pare fae molt soperbiosa resposta als dessus dits missatgers ab molt gran menyspreu del rey en Pere, per lo qual los missatgers se n varen tornar molt despagats e malcontents."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

MALENCONI adj.

Felló, irritat.

V. malencoli.

"Aitant com l ome malenconi usa mes viandes fredes e seques que negunes de les altres viandes, aitant pus fortment crex e multiplica sa malencolia."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 23, cap. 308

MALENCONI s.

Fellonia, còlera.

"Las de animas es la putana
E de luxuria cabana,
Tot axi put com lo demoni
Qui es tot ple de malenconi."
Facet 1.615

MALENCONIA s.

Melancolia, tristesa, irritació.

V. melancolia.

"No tarda Tirant, ab tota la malenconia que tenia, en fer principi a un tal parlar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLIII

"Apres, me confesse a Deu e a vos, pare, del peccat de ira: car sovint me torbe fort dins mi meteix, e m do malenconia, e m provoch a voler mal a diverses persones."
Eiximenis, Francesc Tractat de Confessió

"Al conseyller ell prenia
E mes lo dins en preso
En la qual, mesqui, mort fo
Donant se malenconia."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 66

MALENCONIA, [MALANCONIA] s.

La bilis negra, humor situada a la melsa (segons la medicina antiga).

V. malaenconia, melancolia.

"... e axi se fan quatre elements en lo cos de la persona e quatre humos que son apellades collera e fleuma e sanch e malenconia: que del foch se fa la collera, de la aygua la fleuma, de la terra la malenconia, del ayre la sanch..."
Micer Johan Disputa de les orines

"... l altra scuma es espessa e cau en la melsa e es apellada malenconia e es negra e freda..."
Micer Johan Disputa de les orines

"malenconia
e mirarchia,
molt la guastaren
e la cremaren."
Roig, Jaume Spill 4.641

"... e aquesta erba es plena de leit com lo titimal, e, quan som datz .ix. grans o .viij. a beure en aiga freda, porga la fleuma e la malanconia e colera."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90 bis, a

MALENCONIAR v. refl.

Entristir-se.

V. malenconiejar.

"... ne res no s ich deliure ne s ich fa salvant murar e guaytar e, segons que s diu, malenconiar e processes fer en la cambra;..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Pere de Boyl a Jaume II (III, 165)

MALENCONIEJAR v. refl.

Entristir-se, enutjar-se.

V. malenconiar.

"... e mostren furia axi com a rabiosos, e renyen quaix tostemps, e criden, e s malenconiegen."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CVIIII

MALENCONIÓS, OSA adj.

Enfurismat, ada; felló, ona.

"... ne puix vetlar en les coses de Deu, tot estich fello e malenconios e ranconios contra los altres..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXII

"... e la mia cara tornada groga feya tota la mia cambra malenconiosa, parlant de mi diverses desvarions..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXVIII

MALENCONIÓS, OSA adj.

Melancòlic, a; trist, a.

"... e quant Joseph vehe que axi staven sbalaits, crida a Nichodemus e dix li: -Digues los que se n vagen que dema es dissapte e que no deuen star melanconiosos."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 8, XXIX

MENÇÓNEGA, [MENÇONEGUA] s.

Mentida.

V. monçónega.

"O, fills dels homens foylls e vans! e per que amats vanitat e cercats mençonegua?"
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. VII. Bib. comunal de Bolonya

MENÇONGER, A s.

Mentider, a.

V. monçoneguer, monçonger.

"Lo sant de Deu e la vertut
los mençonges a coneguts,
los pus savis a renduts muts,
los pochs e ls grans a tots vençuts."
Plant de Sent Esteve MS. d'Ager