PARÇONER, A adj. i s.

Coparticipant, copropietari.

"... e dix me que hanc no havia reebut lo sagrament dels cors ne de la sanch de Jhesu Christ, e que en aquell dia de Pascha de tan gran sagrament volie esser parçoner."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 164

"... la segona cosa es com es parçoner dels bens de santa Mare Sgleya."
L'infant Epitus f. VII

"... e no volch gens que la fembra no fos companyona e personera de la pena e si li dix: -Ab tristicia hi ab dolor enfanteras ta criature."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 102 v

"... per ço que axi com vull esser parçoner del goig que tu sentist com lo veres resuscitat, que axi sia parçoner de la tristor e dolor que sentist com lo veres en la creu penjat."
Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 1, Va part

"Com lo senyor de la nau o leny començara de fer la nau o volra fer parts, ell deu dir e fer entenent als personers de quantes parts la fara e de quin gran..."
Consolat de Mar tit. I, cap. XLVI

"... e per rao de bandositat cove comportar e sostenir mals homens, e qui nodreix e soste mals homens es perçoner dels lurs peccats."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"E suppliquen humilment al molt alt e poderos senyor lo senyor Rey que aço vulla confermar e que sia personer en tots los bens que s faran per la dita Confraria."
Capítols de la confraria dels flequers de Barcelona .Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 193). 18 de març de 1405

PARÇONERIA s.

Possessió en comú. (ací amb caràcter fraudulent)

"Item que alcun ciutada o habitant de Valencia o de sa contribucio no puixa fer frau, parçoneria o salvateria de rebre, menar o metre altre bestiar ab lo seu,... si no es de ciutada, vehi,..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 4, De les pastures, f. 4, 3

PENA DE CONILLS un. pluri.

Pell de conill destinada a servir de folradura.

"... e una pena e miga de conils negra, qui costa .xxv. sous..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 689

"... e en dugues penes blanques de conils, de les quals fo mesa la una en lo dit redondell e la altra en la dita cota..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 715

"Item una pena clara de conills a ops de les dites vestedures, qui costa d En Pero Pereç Sarnes, pellisser de Saragoça .lx. solidos jaccenses.
Item altra pena clara de conills a obs de les dites vestedures, qui costa d en Bertran Sagarra, pellisser de Terol .xxx. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 191, desembre de 1335

PICONET s.

Petita mà de morter.

"... dos piconets de boix..."
Inventari de Ribes Any 1404

PONSONYA, [PONÇONYA] s.

Bevenda emmetzinada, substància verinosa.

"E si lo such d ella es begut ab vi es proffitos contra ponçonyes e contra tots verins."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij, d. Bib. Univ. València

PRECONITZACIÓ s.

Acció i efecte de preconitzar.

"... conformant nos encara a la preconitzacio feta de manament de la dita senyora Reyna vuy benaventuradament regnant sobre la dita altercacio, la qual preconitzatio deppendeix de certa declaratio per a ço feta en lo Concili de Basilea..."
Constitucions de Catalunya I, lib. I, tit. II

PRO E EN CONTRA fr.

A favor o en desfavor; a utilitat o en perjudici.

"E sobre aço hach molt dit e parlat, e dit pro e en contra cada una de les parts..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CLXVII

RACONAR, [RECONAR] v. a.

Posar, empènyer una persona o cosa a un racó, arraconar.

"Que us dire? que a la fi, a un canto de la illa los fem reconar e hach entre ells gran fam..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCLII

RAÓ (ÉSSER CONSONANT A ___) loc.

Ser raonable, convenient.

"... e nos, atanents la dita suplicacio esser consonant a rao, emperamor d aço a vos deim e manam, que si axi es com dessus es recitat, encontinent a aquella dona lo dit blat restituhiscats e tornets..."
Lletra de Francesc Sagarriga al Mostassaf de Manacor Mallorca, 24 de febrer de 1380

RECONCEBRE v. a.

Tornar a concebre.

"per fills haver
e per plaer,
hauran rebut
e concebut
e mes ne reben
e reconceben
dos, set, huyt, tres,
en moltes mes
grans quantitats
multiplicats."
Roig, Jaume Spill 8.769

RECONCILIACIÓ s.

Tornada amistat, entre persones desunides, desavingudes o enemistades.

"D aquesta savia resposta exiren dos bens: lo primer es apta satisfaccio a les foilles paraules de l adversari, e confusio e reconciliacio d aquell..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 460, primera partida, X

RECONCILIAR v. n.

Demanar a Déu perdó dels pecats i rebre l'absolució de les faltes comeses.

"E antigament, cada dichmenge reconciliaven e combregaven en la fi de la missa, de dos en dos..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LI