HORA QUE HOM ENCÉN LES LLUMS

Cap al vespre, el foscant.

V. hora del llum encendre, llums enceses.

"... croa les mans e abrasa la creu e posa lo seu esperit en les mans de nostre Senyor Iesu Christ, dilluns a dos jorns de noembre de l any .m.cccxxvij. a hora que hom encenia les llums..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCII

MAHOMÈTIC, A adj.

Mahometà.

V. mafomètic, a.

"Si dieu als moros: -Per que vols star en aqueixa captivitat de damnacio de aquexa secta mahometicha, puys que ja sou reemuts?- ells dien: -Be estam aci..."
Ferrer, Vicent Quaresma 170, XVIII

NOTOMIA, [NOTHOMIA] s.

Anatomia, autòpsia.

"E fort poch apres que lo dit home fou penjat e fon liurat als metges e barbés a instancia lur per ço que de aquell fahessen nothomia."
Novells ardits 15 de març de 1442

NULL HOM

Ningú, cap persona; algú.

"-Ara m digats, sí Deus vos gart,
ma vida, e con vos ha pres,
ne si doncs con la trobes,
ne si sta si con sol far,
ne si us hi viu nul hom intrar,"
Planys del cavaller Materó 239

"Que l cavaller sab fer honor
e gran servir,
e si null hom ne vol mal dir,
fer l a dolent."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.434

"E si null hom dix que la cosa amarga es de natura de fum simple com se fa de la flama del fog, haurie dit be, per ço cor lo fum es amarg en la ssabor."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 2, d

"Primo: Ordenaren que nul hom ne nuyla dona que s plavesca dir mal de negu, que sien cayguts en pena de .xij. diners; sau de pare e de fil."
Ordenacions del lloc de Vallfogona Any 1393

OM, [HOM] s.

Olm, arbre.

V. olm.

"... e lo magaduch sech en un seti que li hagren feyt, dejus un arbre qui ha nom hom e feu se venir cascu ab son albara..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCIV

PLANTATGE DELS HÒMENS un. pluri.

Plantago lanceolata, L.

V. llençolada.

"Item fet emplastre de blancs d ous e ab suc de lençolada, que es erba e es dita plantage dels homens..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XXIII

PROHOM s.

Home de qualitat, significat, d'importància.

V. prohome, prom.

"E que vos, senyor, nomenassetz I bona persona que fos prohom e bon hom..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III; 152)

"E lo primier prior que fo de la dita esglesia, que era molt prohom e de bona vida, se fes fer una habitacio de prop lo dormidor hon dormien los canonges, car ell era molt vell e no avia sino una dent sola..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 112

PROHOME s.

Prohom, home de qualitat, significat, d'importància.

V. prohom, prom.

"... han convocat consell en lo qual son stats presents quaix tots los mercaders e prohomens de la dita vila..."
Lletra dels cònsols de Perpinyà Als consellers de Barcelona. 3 de desembre de 1406

"E sobre aço vinguem a Leyda, e parlam ab los paers e ab los prohomens de la vila, e dixem los que ns ajudassen contra don Ferriç."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 459

"... e tracte que l estudi que s te en esta vila se tingue a Tarrega; e ja de fet ha parlat ab alscuns prohomens d esta vila que aquest any que ve trameten lurs fylls en la vila de Tarrega per apenre..."
Llibre de Consells de Cervera 23 d'agost de 1401

PROHOMENET, [PROMANET] s.

Irònicament un bon home simple, personatge insignificant, de no res.

"Vens Josep, promanet bo,
Ficat en cors de gipo,
Cavalcha ab un crasto..."
Cançoner de Nadal X

PROHOMENIA, [PROMENIA, PROHOMANIA] s.

Col·lectivitat, corporació dels prohoms; caràcter o qualitat del prohom.

"... se n sia la caxa plenariament satisfeta a conaguda dels sobreposats ab la prohomania."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, any 1428

"E aço feren los dits honorables Consellers considerada la promenia e necessitat de dit Johan."
Novells ardits 5 d'octubre de 1433

"E com aço hagren feyt ells digueren: -Nos esperem aci l almirall; jatsia que ell nos haja dit que ns en anem a Barcelona, molt es millor que ab ell ensemps hi entrem e que ell n aja la honor a qui pertany. E axi ho faeren e parech be de llur promenia."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CXXXVI

"No diras paraules leges ne vils, per tal que no t façes tenir per vil ne façes menysprear a tu e ta promenia e tota ta doctrina e bons ensenyaments."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.378, cap VII

PROTOMÈDIC, [PROTHOMEDICH] s.

Títol d'honor de cadascun dels tres primers metges del rei.

"Aquest dia foren posades en cadeffal a la plassa del Rey per lo Reverent Inquisidor de la heretica pravitat, o a instança de aquell, les dones dejus scrites Johana, muller de mestre Bados quondam prothomedich del senyor Rey..."
Novells ardits 23 de maig de 1488

RIC-HOM s.

Home de l'alta noblesa (d'Aragó o de Catalunya) que gaudeix de grans preeminències.

V. home (Ric ___).

"... axi que un vil hom de peu lo pren a una part e s rahona ab ell axi assossegadament com si era un richom."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 197