Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    5 de 6    (70 registres)
veure  Prendre's
veure  Prendre's
veure  Prendre's
veure  Prendre's
veure  Prendre's foc
veure  Prendre's, [pendre's]
veure  Prendre's, [pendre's]
veure  Prendre, [pendre]
veure  Prendre, [pendre]
veure  Prendre, [pendre]
veure  Regnes (Prendre les ___)
veure  Reprendre

PRENDRE'S v. a.

Agafar-se, acollir-se a.

"... que ls sarrahins no sabien que s fessen, que lla hon cuydaven esser pus sauls en aquell lloch los prenien e ls oceyen e cativaven aquells que s volien, e mes los la mort al ventre en tal manera que no s sabien a que se n prenguessen."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. X


PRENDRE'S v. refl.

Agafar-se una cosa a una altra per contacte, proximitat; contagiar-se, encomanar-se (una malaltia).

"... que alcunes malvades gents se son levades qui metzinen les aygues, les ortaliçes e totes les viandes que poden, oc encara los lochs on hom seu e on hom ten los peus per ço que les metzines se prenen a les persones..."
Lletra de Pere del Punyalet A Alfons de Castellnou. Arx. C. d'A. (reg. 1.128 , f. 179)


PRENDRE'S v. refl.

Agafar-se, enganxar-se una cosa en contacte amb una altra apegalosa, espinosa, ganxuda.

"Dix que l ledan es de .ij.maneres e es arbre que a fulles e flors que rretrahen a negror, e a y .jª. poca d umiditat e pren se a les mans quan hom hi toque..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 29, d

"Dix que l cuscute a nom tinyola e pren se en les altres herbes que li son de prop..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, d

"Dix .D. que la ssarment blanca es arbre que a rrams e fulles e fils en ssemblant de les altres ssarmentz, e pren sse a les vestedures quan hom ne passe de prop..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, a-b


PRENDRE'S v. refl.

Agafar-se, agarrar-se, agarbonar-se.

"E quant viu ella que no la volia obeyr, pres se ab ell. E ell, volent se desempatxar de ella e exir de ses mans, desempara son mantell e lexa lli e exi s de la cambra..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 36


PRENDRE'S FOC loc.

Inflamar-se, incendiar-se.

"... ee mes avant la dita ciutat stiga en gran perill que en cas que foch se prengues en alcun loch de la ciutat, so que Deu no vulla, axi com se feu l altre jorn en la Payaria, no s trobaria aygua en la dita ciutat per apagar aquell..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia f. xcj. Mallorca, 1381


PRENDRE'S, [PENDRE'S] v. refl.

Agafar-se o apegar-se la vianda a l'olla o en altre recipient quan es cou.

"... e apres met ho en la olla, e vaja bullir, mena a tostemps fins que bulla que si no u menaves tantost se pendria e destriaria..."
Nola, Robert de Art del coch f. xix


PRENDRE'S, [PENDRE'S] v. refl.

Inflamar-se, nàixer la flama; comunicar-se el foc.

"... en aquest sant temps de Quaresma, axi com una brasa de si no s pot pendre ni encendre sola, e entre altres pren se e escalfe s, axi es ara en est temps..."
Ferrer, Vicent Quaresma 141, XXXVIII


PRENDRE, [PENDRE] v. n.

Arrelar, arrelar-se.

"Com los sarments que s trametes dels rahims tan grans que l Maestre de Rodes, que Deus haia, havie fet venir aqui no sien viscudes, no haien pogut pendre, pregam vos affectuosament que de la natura dels dits rahims nos tremetets a Barchinona... dos mallols rahigats ab la terra e ab tot, de manera que puxen viure."
Epistolari del rei Martí 13


PRENDRE, [PENDRE] v. n.

Soldar-se, unir-se cap a cap.

"Per fer pendre la taylladura. Lava primerament ab vi la talladura, e si pots que sia blanch, e despuys met hi lo such de la nepta, e aquesta erba appellen alguns repera per ço car la hon es pren possada, tantost pren la carn..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xvij, d. Bib. Univ. València


PRENDRE, [PENDRE] s.

Acció, acte de prendre; presa.

"Axi que oynt la missa, com vengues al pendre de la pau, lo Duch la pres..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27


Fitxa Dubtosa REGNES (PRENDRE LES ___) loc.

Destrar o menar en destre una cavalcadura.

V.
cavalcadura.

"... aquell excellents e sobres alt Rey en companyia de molts nobles, presa la Guelfa de les regnes, a la vila entra."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 106

"Lo Duch Dorleans, pres les regnes de la Guelfa, e axi, en companyia de tots los Duchs e senyors, fins a la sua posada la acompanyaren..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 107


REPRENDRE v. a.

Prendre de nou; continuar una cosa interrompuda.

"A vos am tant / que sens vostre començ
Neguna ffi / mes voluntats reprenen:"

Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 184


torna a dalt