CARAMENT adv.

Encaridament, instantment.

"Per que yo us ne prech molt m hi doneu orde en cobrar ho tot, e feu me aquesta gracia, yo us ne prech molt carament."
Epistolari del segle XV XXXVIII

"... per que si a tu plau, e no en altre manera, te suplich carament que en preu de la mia virginitat la qual portí assi e la qual no me n aport, me vuyles lexar una camisa de aqueyles que io solia vestir..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 473

CARAMENT adv.

Amb tendresa; amb pregona afecció; afectuosament.

"E per tota la faula appar que aquells qui carament amen, no dupten ne han peresa de treballar..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia Lib. III, prosa XII

"... e aço per honor de nostre Senyor Deu e per satisfer a la vostra providencia, a la qual me tinch tostemps carament per obligat."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.549, cap. XXXIX

"... axi que mon senyor lo rey son pare es d aço molt desconsolat, e axi, com rao natural vol, el ama carament aquest fiyl qui es axi apte e covinent..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia II, 378

CARAMENT adv.

D'una manera cara, a gran preu.

"... neguna cosa no es mes carament comprada com es aquella qui ab pregaries e supplicacions se demana."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCIIII

CARAMIDA s.

Calamida, pedra imant.

V. aiman, azamant, diaman, pedra aimant.

"cristall portant
o caramida,"
Roig, Jaume Spill 9.134

"En axi com l agulla per natura se gira en ves la tremuntana pus que es tocada en la caramida..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 19, cap. 129

"Vets que la caramida tira e reté la agulla, per semblança que ha aquella pedra caramida ab lo ferre..."
Ferrer, Vicent Quaresma 32, LI

CARAMIDAR v. a.

Atreure, exercir una atracció, com fa la caramida sobre el ferro.

V. Cp. l'ital. calamitare, magnetitzar, imantar.

"Semblant ha semblant caramida."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

CARAMUIXA, [CARAMUXA] s.

Canya seca del cànem.

V. canyamussa.

"... e tantost volent provar la spasa pega contra un roure molt gros, lo qual va partir per al mig axi com si n fos stat una caramuxa..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 18

CARAPUÇA s.

Caperutxa.

"Item una carapuça del mateix brocat ab hun floch d or e de seda blava."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

CARASSA s.

Cara obesa, lletja, deforme.

"tu no adores
ses alcandores
ni les ligaces,
per ses caraces
ni luent pell,
menys pel cervell
no te n tribules;"
Roig, Jaume Spill 10.051

CARASSA s.

Capiró en forma de cucurulla de paper engrutat que, com a senyal infamant, es posava al cap de certs delinqüents i portava pintades diverses figures al·lusives al delicte.

"... per los treballs que he sostenguts en pintar ultimament certes çamarretes y caraces dels condempnats a carcer perpetu y de altres heretjes."
Àpoca fermada a València el 6 de març de 1489 pel pintor Miquel Bonora Protocol de Jaume Desprats, Arx. Gral. del Regne de València

CARASSÓ s.

Mena d'art de pescar.

"... tenen bolichs, cintes, tirones, rebordes, soltes, carasons, tirs sabogals per a l estanys..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

CARAVA, [CARRAVA] s.

Embarcació (les característiques de la qual són avui desconegudes).

V. Cp. el cast. cárabo o cáravo.

"item an Pasqual n Aznar qui esta a Mora, per nolit d'una carrava qui porta tota la dita pedra de Tortosa tro a Leyda..."
"item per loguer d un hom qui romas a Escarp ab la barcha per guardar la pedra e l aygua con cresques perque la dita carrava pogues pujar a Leyda..."
"item a .IIII. homens que tramases de Leyda a Aytona per ajudar a pujar a la dita carrava qui s atura a Aytona per minva d aygua..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, LXV

CARAVANA s.

Agrupació de viatgers a través del mar o el desert.

"... vench una caravana de barques de Macella, carregades de vi e de roba dels Francesos, e eren tro a tretze barques."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLVII

"E apres que algunes jornades hagueren caminat, pervengueren en un flum sobre lo qual havia un gran pont per on passava gran caravana de besties carregades, axi com son muls e cavalls, e per la gran multitut de besties los covench sperar fins foren passades..."
Decameron jornª 8ª novª 9ª

"E la caravana de Tortosa que foren .xx. e una vela, armaren .vij. lenys en tal manera que cascu dels lenys prenguera una galea si s acostas al leny."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 265