Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    56 de 57    (677 registres)
veure  Socors
veure  Socors, [socos, soccos]
veure  Sonador de corda
veure  Sorrient, [çorrient]
veure  Sus (Córrer ___)
veure  Taula d'acordar
veure  Torçó, [torçor, torso]
veure  Torçor
veure  Trencament de cor
veure  Ull corporal
veure  Unicorn
veure  Unicorn, [onicorn]

SOCORS s.

Reforç de tropa.

V.
batalla de socors.

"... de la segona batalla feu capita Almedixer lo virtuos cavaller... de la setena e darrera fon capita Tirant per ço com era del socors e mes hi .xx. milia homens d armes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXI


SOCORS, [SOCOS, SOCCOS] s.

Auxili, ajuda.

V.
secors.

"E pus verge stant
En tal grau sou vos,
Cobriu nostres culpes
E dau nos socos
E ajats de nos cura,"

Cançoner de Nadal xxiv

"... e tu qui seras de aci absent, si sere per negu offesa a qui demanare socors?..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXIV

"que res tant dolç / no es com la quomplanta
de vostre cor / a qui la saborex,
si mon deffalt / un tal be no merex,
senta l soccos / que de vos lo mon canta."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, V


SONADOR DE CORDA s.

Aquell qui fa sonar un instrument de cordes.

"... los sonadors de corda qui sonen devant la custodia de Jheu Xpt, lo die de corpore xpt..."
Novells ardits 14 de novembre de 1457


Fitxa Dubtosa SORRIENT, [ÇORRIENT] adj.

Somrient.

"... et en paraules afaytades et maestreiades et uels molls et çorrients et curios esguardament, aço es d aquelles tota lur castedat e los senyals de lur virginitat."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. X v


SUS (CÓRRER ___) fr.

Córrer contra algú, perseguir.

"E van se n per la ciutat corrent, com a homens rabiosos, sus ab llurs armes, e occiren tots los francesos que atrobaren en Mecina..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXXI


TAULA D'ACORDAR loc.

Taula reial instal·lada en lloc públic on es formalitza el recrutament d'homes per a les expedicions de guerra marítima.

V.
taula.

"E com en la dita plaça se tengues e tenga taula d acordar per lo passatge de Sicilia, e fossen alli molts dels dits acordats e altres vagabunts, estrangers e gent de poca e pobra condicio..."
Villanueva (editor) Viage literario t. II, ap. docs. VI

"... e lo senyor rey mana que les naus e galeres fosen al port de Mesina e s metessen en punt per anar en Catalunya e lexar lo fet del realme, car lo senyor rey para taula de acordar en Mesina, que no y hac nengu que prengues sou."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 72

"Aquest die fonch parada taula de acordar gent d armes e ballesters qui anassen per desliurar lo Senyor Primogenit de preso."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 8 de febrer de 1461


TORÇÓ, [TORÇOR, TORSO] s.

Dolor agut als budells.

"... e lavar vos ha tota dolor de costat e tota torço, e estranguria, e dolor de budells."
Receptari de la Universitat de València f. lxiiij

"Item leyt cuyta o posada per lo sers estreny lo ventre e la torço dels budels sana maraveyllosament..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Per a la dolor del ventre o torçor de l estomech, pren sement de l api e del fonol e del pebre tant com la mitat e pica ho tot e dona lo y a beure ab vin tebeu, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij, d. Bib. Univ. València

"... e dats la li a beura ab bon vin: tota ventositat e inflamacio e brugit e torso dels budells sana tantost."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f.lxiij

"... benanança no dona dolor, ans lo toll; com donques les dites coses donen dolor, car engenren febres e torçons e fruyt de malvestat, donchs no son beneuyrats qui les han."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa VII

"preçipitant
e prefocant
mil passions
de cor, torçons,
esmortiments,
retorçiments
espaventables,"

Roig, Jaume Spill 6.211


TORÇOR s.

Retorcedor, instrument per a subjectar les cavalleries pel llambrot anterior durant certes operacions.

"al lur poch seny
no hi val congreny,
derrocador,
trava, torçor
art ni destrea,"

Roig, Jaume Spill 6.771


TRENCAMENT DE COR loc.

Gran dolor, gran pena.

"... e tota vegada monsenyor en Neapoleo a m retengut, sab Deus, ab gran trencament de cor que n he haut..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Guillem Onlomar al rei Jaume II (III, 200)

"E sia cosa de mal exemple, e de gran entrenyor, e trencament de cor dels vostres pobles que mes o mils sien servats als juheus infels lurs privilegis que als Crestians los lurs."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX, LXV

"E Joan e mes sors qui eren ab mi tristes e ploroses, qui veren que jo defallia de dol e de ira ab gran trencament de cor, levaren me d aqui e senti que a la posada me menaren..."
Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 11, Va part


ULL CORPORAL un. pluri.

L'ull natural (per oposició a l'ull de l'ànima o del cor).

V.
ulls del cap, vista corporal.

"-Ffort es usitat, en natura humana, concebre benvolença o amor una persona ab altra, la qual iames no haura vista ab l ull corporal, mas per oyr dir..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 886, segon punt


UNICORN s.

Banya de l'unicorn.

V.
oricorn.

"Item un troç de unicorn."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Item .j. tros de unicorn encastat en .jª. virolla d aur ab son cordo vermey."
Inventari del rei Martí 801, f. 114


UNICORN, [ONICORN] s.

Animal fabulós amb cos de cavall i una banya al front.

V.
oricorn.

"... us grahim molt de ço que ns havets trames de la banya del unicorn dins una virola de coure encastat en alscuns altres troces de la dita banya..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CXCIX

"... e alegren se tals oficials que eximpli prenen de noble e de valoros animal. E de quin? De leo, o de orifany o de unicorn certes no..."
Doctrina moral e política (=Doctrina compendiosa) Docs. Arx. C. d'A. v. XIII, p. 348

"Un hom anant per una muntanya encontra un unicorn, e fugent de l unicorn caygue en una cima..."
Recull d'eximplis e miracles DLI

"Preen e alegren se tals Oficials que eximpli e offici prenen de noble e de valeros animal! ¿E quin? ¿leo, orifany o unicorn? Certes no, car aquests animals, per lur valor, als humils son benignes, e als rebells son braus."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, VIII

"Quan partits de nos sabets que us pregam que ns haguessets una banya d unicorn que ha en lo Monestir de Ronçesvalles e no sabem que haiats res fet."
Lletra del primogènit d'Aragó Arx. C. d'A. (reg. 1.657, f. 66); 25 de juny de 1379

"Item una banya de unicorn fembra."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"... item, vos trametem dins la present una turquesa encastada en un anell d or; item, dos troçes de banya d onicorn, la un gran e l altre poch."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.964, f. 152 v) Curiae sigilli secreti 13, reg. 1.964, f. 152 v, § 2, l. 11 (Joan I, 1392/94)


torna a dalt