Fitxa Dubtosa RECORS s.

Recurs o acció per part del condemnat en judici per a poder disposar d'un altre jutge o tribunal superior.

"Per tolre malicioses advocacions ordenam que en tot pleyt de recors en lo qual la part qui haura recorregut haura a pagar les messions dobles segons forma de fur nou..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 21, de Cur. et Baj., f. 11, 2

"... ans si alguna cosa havets feta ni proceida contra forma dels dits capitols, aquella de present tornets a degut stament, feent li de present restituir la dita cana, la qual levada li havets, havent vos en tal manera sobre les dites coses, que no covenga lo dit jueu haver altra vegada a nos recors per aquelles."
Lletra del Governador de Mallorques al Mostaçaf de Sineu 3 de març de 1388

RECORS s.

L'acció i efecte de recórrer en justícia davant dels tribunals.

"... puxen admetre ne admeten recors algu de vassall o vassalls... ne de altres en favor de aquells dits vassals recorreuts del juhi o jurisdictio del senyor dels dits vassalls..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Secunda pars. Alfonsus R. III, any 1428

RICOR s.

Riquesa, tresor.

"Pus mon coffret / ha romput la fortuna
Hon mes ricors / yo tenia guardant"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci f. 274 v

"... e amor fa defalliment contra la dona mellor si no la fa amar pus fortment e per mellor amador que nulla altra dona qui no sia de sa valor ni de sa ricor."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 64

"... e que en tots sos actes se vulla dispondre e ordonar segons costums e manera dels altres semblants a ell, e per ricor ne per bellesa no faça res impertinent."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. XXX

"Si que no hi guarda paratge ne ricor, ans los Cathalans prenien vigoria en tal manera que les galees dels comtes se venceren."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CV

SACORRAÇA adj.

Safarosa, llefra, bruta.

"... es fort reprehensible cosa en la dona qui per sa paresa sa te sacorraça e sutze e mal endressada e qui per sa dolencia e inmundicia provocha son marit a aborrir la e anar a altre..."
Eiximenis, Francesc Llibre de les Dones cap. 23

SALVACORS s.

Indumentària per a dones i infants.

V. Cf. Puiggarí, p. 93, gardacors, guardacors.

"Les vestedures de lana, axi com es capa o manteyl et goneyla, e cot et salvacors, li son tenguts de fer dins tres dies que l marit es mort..."
Costums de Tortosa lib. quint, rúbr. I, XIV

SECOR s.

Qualitat d'allò que és sec; sequedat.

"A les vegades lo leu se nafre de fum, a les vegades de pols, a les vegades de calor o de secor, axi com s esdeve en les febres agudes e apres de molta set..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XX

"Donant la terra secor al foch, deseca la humiditat escalfada per lo foch e ret a l aygua la fredor que n reeb, desecant la humiditat que l aer dona a l aygua."
Llull, Ramon Doctrina pueril 11, cap. 94

SECÓRRER v. a.

Socórrer.

V. socórrer.

"En lo secors que li demanen, ha respost no ha possibilitat alguna de haver moneda per los secorrer..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LII

"... que vos e los altres barons e grans homens de nostra senyoria li ajudets, pregan vos aytan affectuosament com podem que d alcuna quantitat de diners covinent li secorregats..."
Lletra de Pere de Portugal Als Jurats i Consellers de València. Tortosa, 16 d'abril de 1383

SECORRIMENT s.

Socorriment.

V. socorriment.

"... ab molts cavellers qui contrastaren als volents entrar en la ciutat, en lo secorriment dels quals cessa aquella destruccio."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIIII, 5.212

SECORS s.

Socors, ajut donat a algú en un perill o necessitat.

V. socors.

"Mas en començament be n hi pora hom fer secors ab coses mollificatives de vianda e de medicines."
Joan Jacme Alcoatí f. xxvj, a

"... que an aquestes parts sia fet e trames alcun rahonable secors e acorriment, en tal manera que puixa esser provehita la indempnitat de les dites terres del dit senyor rey."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 14 de juny de 1438

SOBRECÓRRER, [SOBRACORRER] v. n.

Córrer de sobres; fluir o decórrer amb excés.

"... e val majorment en totes les malauties qui son en sobrafluitat d umor, axi com l escopir de la sang e la menao e l sobracorrer de la flor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 41, c

SOCÓRRER, [SOCCORRER] v. a.

Auxiliar, ajudar.

V. secórrer.

"Continua speriencia de greus mals e dolors me ha mostrat complanyent als dolorits socorrer, e mes de aquelles coses que rahonablement deuen esser comunes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXIX

"... e defenien lo castell al mils que podien fer ço com havien fiança que En Ramon de Cardona e el comte de Pallars ab tots los cavallers de Urgell e de llur terra los venguessen socorrer..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXIX

"... ans per sostenir e soccorrer a aquell, vene tot quant havia, e li trames gran esforç de gent d armes e molta moneda..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.240, lib. quart

"Donchs, per dret, la fembra riqua deu cerquar amador freturos al qual puga socorrer ab sa riquesa."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CIII

SOCORRIMENT, [SOCORIMENT] s.

Ajuda; anticipació de sou o salari.

V. secorriment.

"... e fets vos socoriment de aço que porets, en guisa que puxam viure..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLVII

"Gran spay passa que per molts socorriments pogui cobrar la primera força..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXXIII

"... en conservacio e distribucio de les peccunies de aquella supleccio de manleutes fets per causa de socorriments de Leyda, Cervera, Emporda, Campredon, los quals encara no son complidament paguats..."
Lletra dels diputats del General A Pere de Portugal (Barcelona, 19 de març de 1466)

"... la cort nos dona tres porters qui continuament han servit e serveixen... los quals per llurs necessitats demanen diners: placie us fer los algun socorriment qui lus sie trames aci ab lo primer correu."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 201

"... lo primer que lo dit S. Rey demenave gent de peu per metre cert carruatge de Manresa a Servera, e lo segon que li fossen tremesos de tres en .iiij. florins per socorriment de la gent de cavall."
Novells ardits 17 de febrer de 1465