PRÍNCEP s.
Aquell que posseeix una sobirania o que pertany a una família sobirana.
"Certa cosa es, e tot hom aço otorga e ho te en son coratge, que Deus es bo e es princep e senyor de totes coses..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa X
"Aquest die lo Senyor Rey publica... la concordia seguida entre sa Senyoria de una part, e lo Illustrissimo don Carles princep de Viana, fill seu, qui era a Mallorqua de la part altra, sens que altra serimonia no se n feu, jassia lo dit princeps ne hagues fetes fer alimares a Mallorqua dos dies arreu."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 26 de gener de 1460
 PRÍNCEP s.
Nom dels summes pontífexs i dels membres principals de la primera cambra del gran Sanedrí de Jerusalem.
"Questio: com hi ve?, que los grans princeps de la sinagoga eren senyors de allo, e havien part en los cambis."
Ferrer, Vicent Quaresma 26, XXX
PRÍNCEP DE L'INFERN un. pluri.
El dimoni.
"Yo so lo vil, / per cert, abominable,
cegat servint / al princep de l inffern;
perque u penit / prenint vos per guovern
e advocat / a mon plet favorable."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 69, IV
PRÍNCEP DE MALS ESPERITS un. pluri.
El dimoni.
"E lo princep dels mals sperits, acompanyat de terribla companya, comparech aqui, allegant que yo pertanyia de dret a ell, per tal com ere stat hun dels principals nudridors del scisma qui es en la sancta Esglesia de Deu."
Metge, Bernat Lo Somni 1.375, lib. segon
PRINCEPS NAMQUE un. pluri.
Mots llatins primers del text de l'usatge on és regulada la convocació del sometent del qual preuen la significació substantiva.
V. so, so emès, sometent, viafora, viafós.
"... ne us cal duptar de ço que ns haviem fet saber de companyes qui fossen a Puigbolados ne en aquelles partides, car los prohomens de Puigcerda... dien que no n hi ha gents, car ço que haviem dit dehien per tal que haguessen millor mercat del princeps namque."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1385, n. 617
RECEPCIÓ, [REÇEPÇIO] s.
Acte i efecte de rebre.
"Reebuda vostra letra e aquella entesa, responem vos que volem e us manam que apres .viij. dies de la recepcio de la present letra comptadors, nos enviets a la Ciutat de Valencia tota la nostra roba..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1371, n. 282
"E de pendre lo salari, soldada, pensio o jornal, per offici, benefici o art alguna, no curant o no fahent scientment la servitut a que es tengut per la dita recepcio."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 357, primer punt, cap. setè
"duch, regidor
de Israel;
Hemanuel
e untat Crist,
volgue fos vist
en la gran festa,
hon troba presta
reçepçio."
Roig, Jaume Spill 13.072
RECEPTA s.
Composició i ús prescrit de certs medicaments o remeis, i l'escrit on és formulada.
"... les llurs celles plenes de receptes e de letovaris e de unguents, e moltes capses plenes de variables confits e de ampolles e de almarratxes plenes d aygues destilades..."
Decameron jornª 7ª novª 3ª
"... e totes aquestes coses sien confegides ab suc de fonoyll e feytes pillules poques. La recepta d eles es : .iij. dracmes en .j. ou moll can ira dormir aquel qui les pendra; apres beva de bon vi."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII
"... e e ajustades lurs forçes de les medicines .jª. e .jª. e triades aqueles que obran totz dies e que son costumades e trobades en les mes de les receptes dels altres medges..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 1,a
RECEPTA s.
Recapta, cobrança, col·lecta de diners públics.
"Proveheix lo senyor Rey que tots collidors, receptors e altres administradors, axi chrestians com moros e juheus qui sien vassalls dels singulars del dit braç, sien tenguts dar compte e raho de llur collectes, receptes e administracions als senyors dels lochs dels singulars del dit braç..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) segona part. Alfons III a Trayguera, any 1428
"... per les grans distribucions e administracions dels emoluments e receptes de la cosa publica qui us son en comanda..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 80; Lletra proemial
RECEPTABLE adj.
Apte, idoni per a rebre hostes, per hostatjar o albergar.
"... e aquells qui tendes o pavallons no havien, construydes novelles cases, novelles mancions e receptables apparells, cascu a si e a lurs cavalls fan estables axi com pus profitosament poden."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIIII, 5.224
RECEPTACLE s.
Lloc on s'apleguen coses o persones vingudes de diversos indrets.
"... los adherents e sequaces de olim Benet havents retreta e receptacle en la ffortalea del castell e vila de Paniscola..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CXCI
RECEPTADOR, A s.
Receptor, persona que rep, recull.
"huna beguina
mia vehina,
per mi preguada
e ben paguada,
ffiu guardadora
reçeptadora;"
Roig, Jaume Spill 3.149
RECEPTADOR, A s.
Aquell, a que oculta o encobreix alguna cosa, especialment delictes i criminals.
"Per quant los receptadors, sostenidors e ajudadors dels malfactors, gitats de pau y de treva, son causa de la perpetracio dels dits crims e delictes... los quals, no tenint qui ls ajudas e receptas, no gosarien cometre..."
Pragmàtica de Ferran II dada a Burgos el 1511 cap. 2
| | |
