CARAGOL s.

Eixamplament del mànec de la llança prop de la roda.

"Primo un tacle de Napols guarnit ab caragol ab son forniment, sobretacle, elmo e scut, ab brazal e brazalet e guarda e manyopa."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"... rompudes les lances los dos cavallers son eguals encara que la un cavaller haia encontrat pus alt que l altre, car rompre en lo elm o en lo scut, o damunt lo caragol o davall no es mes ni menys."
"Axi per ben jutjar, los encontres del caragol en amunt son dits alts y los d entorn de tota la roda; axí mateix tots los altres son baxos..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller cap. vint e huyt

CARAGOL s.

Escala en espiral.

"... manam que la obra del caragol per lo qual munta hom al campanar de la capella del castell façats fer de obra reyal..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.274, f. 56) Sigilli secreti 142, reg. 1.274, f. 56 r, § 2, l. 7 (Pere III, 1381/82)

CARAGOL s.

Mol·lusc de terra amb una closca en forma d'espiral.

"... com a caragol qui aporta a ses costes son habitatge metex, en axi home luxurios porta en son cor, ymaginant, amant, desijant, les orrees e les pudors e ls ensutzaments de luxuria."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 17, cap. 143

"Caragol.
Dix Galien que ls caragols can son crematz dessequen molt, e solven e escuren..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 101, d.

CARAGOL BLANC un. pluri.

Varietat de caragol més petit que el comú i amb la closca blanca (dit també caragolí).

"Item, si no pot guarir, cou caragols blancs & dona ls li a menjar."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, a

CARAGOL CREMAT un. pluri.

Closca de caragol, així com les petxines cremades o calcinades, usades en la farmacologia dels àrabs.

"Mas les mediçines que dessequen menys d agudea e menys de molt estrenyer a aqueles diem haqueles que guarexen la plaga, axi com la mirra, e l almartec, e l caragol cremat, e l corn del sserv cremat, e aço quan es molt e cremat e posat ssobre la plaga, guarex la..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 7, a

CARAGOL D'ESCALA un. pluri.



"... pregua a Diafebus volgues anar al palau e dar unes ores que tenia molt singulars a la Infanta, les quals se eren fetes en Paris ab les cubertes totes de or macis... e tancaven se ab tancadura de caragol de escala que levant ne la clau no era negu sabes conexer per hon se obria..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CVI

CARAGOL DE MAR un. pluri.

Closca d'alguns mol·luscs testacis de mar, especialment del Murex tritonis (dit vulgarment corn marí).

"item .i. caragol de mar e una cuberta de capsa, de vori."
Inventari d'en Pere Becet 8, I. Any 1430

"Item una altre botzina de vori feta a manera de caragol de mar guarnida d argent..."
Inventari del rei Martí

CARAGOLET s.

Escaleta de caragol.

"Doni a n Feliu lo manya de un forrellat... que feu per al portal del caragolet del seny de les ores del campanar nou..."
Llibre d'obres de la Seu de València f. 14

CARAMANY s.

Títol del príncep sobirà de Karamània (país de l'Àsia Menor meridional que formà al segle XIV un principat turc).

V. carmany.

"En la publicacio de aquesta sentencia se trobaren los embaxadors del Solda, e lo gran Caramany, e lo Rey de la sobirana India."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXX

CARAMATICON s.

Pols medicamentosa, dita també caraticon, confecció de la farmacopea medieval que la preparava de dues maneres anomenades respectivament major i menor.

"Aquesta polvora es apelada caramaticon major, e val a la malenança que sera en l uyl, e a la leganya veyla, e a la gran dolor..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxj v, b

CARAMELLA s.

Seguit de coses enutjoses; xafarderia, querella, badomeria.

V. cf. Cançoner satírich valencià, I, 1093..

"Grans caramelles
son estes tues:
cove que sues,
puys varieges
e tant vaneges!"
Roig, Jaume Spill 6.488

CARAMELLA s.

Instrument de música pastoral, espècie de flabiol amb so de tiple molt agut.

V. xaramella.

"... Car en axi com lo juglar ha art e manera en fer lo so en la samphonia o en la caramella..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 1, cap. 359

"Josep qui veu la donsella
Qui comensa a allatar,
Corrent pren la caramella
E comensa a sonar."
Cançoner de Nadal iij

"... que quant hun preycador preyque la sancta Scriptura... veus que tal preycador no preyque ell mas lo sant Sperit o Jesuchrist, e aquell no es sino caramella.
Axi es del bon preycador de bona vida que ell es lo instrument, mas Jesuchrist es lo sonador..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIII