LLEVAR, [LEVAR] v. a.

Percebre, cobrar, recaptar un impost, multa, exacció, tribut.

"Item, ordona e mana lo dit portant veus de Governador, que alcu dels Capdeguaytes o saigs de la Ciutat no gosen levar per daus o taulatge de alscunes persones que atrobin jugant a alcun joch vedat, ni lo dit joch mirar si donchs no ho fan per veure e conexer los dits jugadors, a fin que ho puixen denunciar a la Cort, axi com fer son tenguts..."
Crida pública a Mallorca 3; 4 de novembre de 1385

"Item que a reebre e cullir e levar la dita almoyna, lexes, rendes e altres emoluments qui a la dita Confraria vendran sien cascun any elets per los prohoms barbers de la dita art quatre bons homens de la dita art que leven e cullen les dites lexes [e] emoluments..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. IIII; Arx. C. d'A. (reg. 2.07, f. 91)

LLEVAR, [LEVAR] v. n.

Alçar, aixecar.

"Adives de ffan a les mules per abundament de sanch.,... e dona ls gran dolor que les ffa gitar e levar axi com torsó."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. viiij

LLEVAR, [LEVAR] v. a.

Treure, arrancar.

"Dimarts a .ij. de agost lo senyor princep se parti de Valencia per anar a Horiola per lo don Lois Pero Maça fia gran guerra contra los de Oriola, que matava gent e levava nasos e orelles."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim Any 1469

"... molts, sobre tots Josep Abarimatia, qui leva Jesuchrist de la creu e l mes en lo sepulcre, e altres molts qui son exits de son linatge..."
Guillem de Vàroich 26, ed. E. N. C., p. 75

LLEVAR, [LEVAR] v. a.

Traure, fer desaparèixer.

"... e de aquell vinagre meteu na en la boca e tengueu lo y: continuant tota dolor leva."
Receptari de la Universitat de València f. xxvij

"Veniu les mies donzelles, ajudau me a despullar... levau me primer lo que porte al cap, apres les robes e tot quant vist."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXIV

"Lo Rey, fet muntar aquell en les lotges, prega la Reyna, la Guelfa e Laquesis que li llevassen l elm del cap, e aixi fonch fet."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 105

"... e guardau que no s i faça sobrecarn, e, si n feya, levau la n ab la lanceta..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93 v

LLEVAR-SE v. refl.

Sorgir, iniciar-se, començar a manifestar-se, a fer-se sentir.

"... se lleva un plor molt gran en lo cadafal de la Duquessa de Baviera, que a totes les dones e quasi los homens convida a plorar..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

LLEVAR-SE, [LEVAR-SE] v. refl.

Alçar-se, aixecar-se, posar-se en peus.

"... e vench una visio que los murs de la torra se levaren sobre la terra, e quant yo u viu tremoli de pahor... axi que stigui tot torbat e sglayat e no sabi qui m leva..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 2, XXIX

"Lo cavaller sperava que l altre s llevas, perque Curial, veent que lo un cavaller no s llevava de terra e l altre no s movia, dix al scuder seu e a la donzella: -Anem en nom de Deu..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 28

"... e sia apparallada una taula pus prop d aquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia; e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leu se de taula."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar e ells mateys se coronaran...

Fitxa Dubtosa LLEVAR-SE, [LEVAR-SE] v. refl.

Sortir del llit.

"... e untat lo loc d aquel fa lo dia metex levar lo malalt del lit."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI

"Mes era ya de la meytat de la nit passada, quant sonant les campanes en los monastirs se llevaven a matines..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"¿Quantes e quals serimonias penses que hagen a servar quant se leven del lit?"
Metge, Bernat Lo Somni 2.724, lib. terç

LLEVAR-SE, [LEVAR-SE] v. refl.

Aparèixer sobre l'horitzó (referit a un astre).

"Del fet de les steles qui comencen en març.
Primerament se leva una stella lo primer dia de març qui ha nom Sarce. E al .viij. jorn a la entrada fa hi fortuna tres dies, en aquest mes matex se leva una stella qui ha nom Rache. E al xv n jorn fa y fortuna tres dies."
MS. n. 216, f. lxxvij, b. Bib. Univ. València

MÀ (NO LLEVAR ___) fr.

Continuar una cosa sens intermissió.

V. mà (No partir la ___).

"... que aquels que haurien los cavals desarmats que derengassen apres d ells e que no ls levassen ma de sus tro que fossen venguts a mort o ls presessen..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 424

MANLLEVAR A MOGOBELL

Manllevar a interès.

V. mogobell.

"... que de necessitat nos cove anar a Valencia, com açi no haiam alguna cosa de que puxam viure, e si açi aturavem hauriem a manlevar a mogubell tot quant nos despenem, e la duquessa nostra cara companyona e la infanta nostra filla, a les quals, segons que les sabets, nos havem a fer la messio..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1381, n. 508

MANLLEVAR, [MANLEVAR] v. a.

Obtenir a títol de préstec.

"Yo us ho dire,
Sens que res no manlavare,
Car mal faria
Que res preicas qui fos falcia,"
Sermó del bisbetó 408

"Esdevenc se un dia que ell volgue manllevar del burges pare de sa muller .M. lliures, e l burges dix li de no..."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 11, cap. 17

"E si lo personer no lo y pot attendre, o no vol fer ço que li haura convengut, lo senyor de la nau o del leny lo n pot destrenyer ab la senyoria o pot manlevar sobre aquella part que aquell li devia fer."
Consolat de Mar tit. I, cap. XLVII

"Scoltats, bona gent:
Josep no ha argent;
Manlevava de present
Sobra son gipo."
Cançoner de Nadal xvij

"E nos manlevam de mercaders qui havien lur haver en la host .lx. mill. libr. que quan la vila seria presa que les pagassem..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 82

"... e vench se n a Genova hon troba micer Tici Doria e d altres amichs qui havia sabuts guanyar, e manlleva d ells tant que compra una bona galea..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV

"Si han mester a dir una falcia... o falçes lagremes, no ls ne cal exir de casa, ne anar les manlevant per lo veynat."
Metge, Bernat Lo Somni 2.660, lib. terç

MESTRE (LLEVAR-SE ___)

Graduar-se, passar-se mestre en facultat universitària, gremi d'art.

V. magistrar-se.

"Item que tot costurer sartre o juponer qui s volra d aqui avant levar maestre en la dita ciutat e tenir taulell publich en aquella dins o fora casa sua o obrador no gos e presumesque levar se maestre per sa propria auctoritat sots la dita forma, ço es que tinga taulell publich... no gos tallar ne obrar palesament ni amagada ni en altra manera robes, juponeria ne altres coses lo dit offici toquants, sino per llurs maestres... si donchs aquell aytal qui magistrar se volra en lo dit offici... posposa e s sotsmet primerament a examen..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona III; Arx. C. d'Aragó (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.