TACANY, A s.

Persona de vida desarreglada, persona incivil i grossera.

"com a bagassa
sodomitava
e fornicava
ab sos tacanys,"
Roig, Jaume Spill 13.148

"... en gran solaç e plaer d aquells que mal te volen, que s faran de tu escarns e menyspreus axi com d un tacany o d un avol hom."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXVI

"Volgue ensajar
una tacanya
metgessa stranya,
fon de Bigorra,"
Roig, Jaume Spill 4.538

"Segons lo libre de l acordament, mossenyors, yo trob que alguns tacanys son fugits e los demes fugiran ans de arribar a Cervera e los demes ans de exir gayre luny de Barcelona..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 16, p. 203

"E fets dexendre los subtils
E pugar alt homens grossers;
E fets de tacanys cavalhers
E papes d omens reprovats;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 427

TACANYAMENT adv.

A manera de tacany, de vilà.

"... en aquelles coses qui requeren special manera, seguex la manera dels altres ab qui est, si donchs no eren tacanys qui menjassen tacanyament."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

TACANYEJAR v. n.

Obrar, procedir com a tacany; fer tacanyeries.

"Cubrint, scusant,
desenculpant
ses oradures
..............................
e lepolies,
ladrupejar,
tacanyejar:
axi ls desvien,"
Roig, Jaume Spill 9.515

TACANYERIA, [TACANYARIA] s.

Niciesa, acció o provocació importuna que causa impaciència.

"Vers major tacanyaria
I atreviment?
D asso s deu fer un scarment..."
Col·loqui de dames 828, Jardinet d'orats

"Los ytalians son fort temprats en menjar; mas beuen massa curiosament, no en quantitat, mas en preciositat de vins, que fan grans tacanyeries en la manera del beure, axi com damunt es ja dit."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Tractat del pecat de gola

"... tot roig, ab la cara inflamada, axi com aquell qui era molt iros, li dix:
-E quines tacanyeries son aquestes, si mal any vos do Deu a vos e a ell?"
Decameron jornª 9ª novª 8ª

"... e les mies obres stan en fet e no en paraules que per manifesta experiencia se poden mostrar, no en tacanyeries, ni en desonestat ni menys en alcavoteries..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXI

"... e les respostes nos sien trameses sot plech d altres, quant mes se puga segurament, per quant no es dubte se fan moltes tacanyeries per lo mon e, ultra la fatica que hom ne te, es prou tedios que los secrets vinguen en orella de enemichs..."
Epistolari del segle XV VI

TACANYÓ, ONA s.

Tacany, persona de vida desordenada.

"Altres beguines
ses companyones
e tacanyones,
en aquell lloch,
per fer son joch,
s hi concertaven
e replegaven."
Roig, Jaume Spill 4.044

TARASSANA, [TARAÇANA] s.

Drassana, arsenal.

V. darassana.

"La qual excellentissima nau varada y exida de la taraçana de les platges de Judea, ço es de la infructuosa e ja preterida sinagoga..."
Anònim Confessional València, 1493

TARASSANER, [TARAÇANER] s.

Persona comesa al govern d'una drassana.

V. darassaner, drassaner.

"... e altres coses... qui son stades trobades axí dins la botigue de la Taraçana, com fora aquella; lo qual inventari es stat fet, present e entrevenint tota hora, lo venerable En Pere Steve taraçaner del dit General, sots regiment e govern del qual les dejus scrites coses son restades segons ja les tenie."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

TAULA DE CANVI un. pluri.

Banc de comerç.

"E mes, foren elegits per aquells per lo dit consell ordonats e assumits sens los consellers en la casa de l arxiu hon stats reservats los libres de la taula de cambi de la dita Ciutat..."
Novells ardits 13 de desembre de 1460

TAULA DE CANVIADOR un. pluri.

Despatx, botiga de cambiador de moneda.

"... a tota persona privada o stranya de qualque conditio sia, que no gos ne deja per si ne per entreposada persona levar ne fer levar moneda comptant de reyals de Malorches d or ne d argent ne menuts de neguna taula de cambiador per vendre aqueyla en neguna manera, sots pena de cors e d aver."
Crida pública a Perpinyà 19 d'abril de 1327

TERÇANA s.

Febra que retorna periòdicament de cada dos dies l'un.

V. febre terçana.

"Item prenets una dracma de bertonica e altre dracma de puliol, e picats o tot ensemps e dats ne a beura ad aquell qui haura terçana. Apres que la febra li sera passade, continuant tantost la perdra."
Receptari de la Universitat de València f. cxi

"... e per putrefaccio de colera se fa altra febre que ha nom terçana, la qual ha propietat de fer accessio I. dia part altre."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Introd. II, cap.

TERÇANA BORDA un. pluri.

Febre intermitent que repeteix al tercer dia (DCVB).

"... e cuyta en caçola e donada al malalt una part .j. dia, altra en altre, per dies entreposatz el malalt no menuc altra cosa, e aquest experiment val a terçana borda e cotidiana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

TERÇANELL, [TERCENELL] s.

Teixit de seda rica usat per a folradura de robes, elms.

"Item, una sobravesta de terçanell ala de corp ab carts de or pintats."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"Item una peça de terçanell blanch de seda qui tira .viiij. coldos e .j. palm."
"Item un tros de terçanell negre qui tira .vij. coudos."
"En Valencia... lo senyor Princep feu tellar del dit tercenell .j. palm e mig per adobar .j. cofa de un elm del dit senyor."
Inventari d'Alfons el Magnànim

"tendra la pancha
ab plechs com mancha,
ab semblant pell
com terçanell
o chamellot."
Roig, Jaume Spill 1.177

"... e per ço en les sues banderes porten aquella divisa pintada: l altra bandera era de terçanell vert ab letres de or..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCIII

"... sera y posat hun drap de terçenell de grana si se n trobara o d orlanda prima del gran de la ma..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Erminis, marts / no guarden de fredor
mes que la pell / de la volp o d anyell,
ne cal vestir / per calor terçanell."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 17, CIII