ALCANÇAR v. a.
Aconseguir, abastar, atènyer, tocar, arribar a.
"De sants y de santes / sou vos la princessa Teniu privilegis / que us fan ser deessa Tan alts que nenguna / iames los alcança." Sobrevero, Joan Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria Any 1474
ALCANDORA s
Jóc dels ocells.
"James falcho / no vench tan prest al loure .................................................................... Com en quant vi / son cors alt en la torra E m feu simbell / d una alcandora linda" Francesc de la Via Cançoner de Saragossa
ALCANDORA s.
Camisa blanca.
V. Cf. Puiggarí, p. 273.
"... viu sobre lo vert prat dormir una donzella jove e molt bella, vestida de una alcandora tant prima e tant delicada que quax en res no contrastava que hom no li posques veure la carn, que havia blanca e molt bella..." Decameron jornª 5ª novª 1ª
"... e ab les sues mans e brasos molt dolssament ell pres aquell delitable cors cubert de la alcandora prima e la besa molt graciosament..." Història de Jacob Xalabín f. i. ij
"Tu no adores ses alcandores ni ses lliguaçes per ses caraçes ......................... no te n tribules;" Roig, Jaume Spill 10.051
"Les dones que puxen portar alcandores e camises de lli ab listes de seda sens broderia sino solament lo cabeç..." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 19, De Draper, f. 245, 4
ALCARÇANA, [ALCARÇANNA] s.
Alcarcena.
V. alcarcena, carçana, carcena.
"Dix .D. que l alcarçanna es laor e fa n hom farina e es mesa en algunes de les mediçines, e, si n donen a menjar a les vaques, engrexa les quan es dada cuyta. E deu esser picada l alcarçanna en esta gisa: que sie lavada primerament en l aygua, e, quan sera seca, sie parada e depux picada e sernuda be." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a
ALIACAN, [ALIECAN] s.
Icterícia.
"La vena soffena, que esta de baix de les canyelles de les cames en la part de dintre, val a la dolor de les cuxes e a aliecan que es ictericia." Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f. ij, v
ALIARACAN, [ALYARACAN] s.
Malaltia, afecció ictèrica; vulgarment fel sobreixit.
"El ssuc quan es donat a beure solte la orina e val a l alyaracan que esdeven per opilacio del fedge..." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, d
ALMUCANTARAT s.
Cercle imaginat sobre l'esfera paral·lel a l'horitzó, dit també cercle o paral·lel d'altura o de depressió.
V. muntacarac.
ALUM DE CANIGÓ
"Quintal d alum de Canigo / .ij. d..." Lleuda de Cotlliure 1297-1300
ARCANA, [ARCHANA] s.
Misteri, cosa misteriosa.
"Archana gran / e negoci dels segles, Eva pecca / y aquesta pres lo calzer Vivificant / d aquella l omicidi, E ha sanat / la nostra cruel naffra Fent devallar / Ihesus fins en lo centre." Dimas, Bartomeu Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria
ARCÀNGEL, [ARCHANGEL] s.
Àngel d'un ordre superior.
"... adoncs fo feta professo del cel tro en terra, en la qual fo nostro Senyor Jhesu Christ e foren tots los angels e arcangels e tots los sants de paradis..." Llull, Ramon Doctrina pueril 2, cap. 51
"... alt en lo cel... son nou ordens d angels, e les santes animes que passen de aquesta vida, algunes van en l ordre primer, pus baix, appellat angels; altres, que son de millor vida, van en lo segon orde appellat archangels..." Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV
ATACANYAR-SE v. refl.
Tornar-se tacany; viciar-se, corrompre's.
"Com sufferir tafuraria es gran peccat... e majorment com los dits lochs sien scola del diable en quant aqui s atacanyen molts jovens qui porien esser bons homens e s fan aqui malvats..." Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. CCXII
ATACANYAT, ADA adj.
Viciat, corromput de tacanyeria.
"e molts fills de la Ciutat e altres per la conversacio que facilment havien ab alcavots e altres tacanys que per la dita raho se nodrien en lo dit bordell, ne prenien mal exemple e n i havia ja molts atacanyats e desviats en gran e evident dan de tota la cosa publica de la dita Ciutat..." Llibre d'actes n. 32, València 1444
| | |