CONVERS, A s. i adj.

Convertit a la religió.

V. convés, essa.

"... que tot mestre qui tindra custurer o custures, axi be xristia de natura com convers que haien a pagar tots dissabtes dos diners..."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, anys 1312-1437

"... fo promulgada sentencia... contra Jacme de Galiana, convers, lo qual per duas vegadas havia abnegade la fe christiana..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1407

"Item, com nos sie donat entendre que de las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fe catholica, e esser pervertides a la ley judaica infanten..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

CONVERSACIÓ s.

Conversió.

V. conversió.

"... que l primer punt que yo he trobat en la vida de la benaventurada santa Maria Magdalena fo conversacio criminosa. Que vol dir? Que de tants peccats que havie feyts, se converti."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVIII

"Item que cascun confrare hage e dege venir en la vigilia de la conversacio del benenuyrat apostol mossen Sant Paul en lo dit monestir e esgleya e aço per fer aniversari general per les animes feels deffunctes..."
Capítols de la Confraria d'espasers i llancers de Barcelona Monestir de Valldonzella, 8 de maig de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 103 v)

CONVERSACIÓ s.

Vida, manera de viure.

"... ffenyent se de bona vida e de sancta conversacio, per avols que sien, per ço que sien reputats per bons."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 435, primer punt, cap. onzè

CONVERSANT adj.

Que conversa, que s'entreté parlant.

"... no gausen entrar al Cayl dels Juseus, ni menjar ni entrar en lurs cases, ni aver ab eyls familiaritat, ni esser participans ni conversans ab eyls."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 116

CONVERSAR v. n.

Morar, habitar.

"... are vos, Fill, rebeu me dins la tomba, que no s pot fer entre ls vius yo converse puix que, vos mort, es ja ma vida morta."
Corella, Roís de Oració a la Verge Maria tenint son fill devallat de la Creu

"... e finalment ha major part en lo regne del nostre glorios Pare, qui, per amor de la comunitat, devalla del cel a nos e ab nos conversa .xxxiij. anys..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.522, cap. XXXVIII

CONVERSAR v. n.

Tenir conversa amb altri.

"E per haver aquests fruyts de dejunis, es covinent loch lo desert, e axo per tres sguarts: ...lo segon que puys no a ab qui conversar, leva la anima en contemplacio..."
Ferrer, Vicent Quaresma 39, VIII

"... que no sia agrest ne salvatge ne incomportable en ses maneres, ne hom qui faça grans maravelles ne festa de si mateix en parlar ne en conversar..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. L

CONVERSIÓ s.

Convertiment, penediment.

V. conversació.

"Lo segon punt que es en la vida de santa Maria Magdalena fo conversio virtuosa, car virtuosament fo ella convertida per los sermons de Jesuchrist."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVIII

"En la conversio de sent Paul, cor aytal dia divinalment la gracia merexe reebre per la qual a conexença vench de la fe cristina e feelment aquella fe axi per obres con per preicacio, de la qual cosa molts no poch se maraveylen, es confessat, lo reraltar istoriat sia posat e dels paraments e vestiments verts mijancers ab dos capes aquest dia manam esser usat."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la conversio de sent Paul

"-Als qui son en peccat fa gracia, sperant que s convertesquen, e, sperant lur conversio, inspira ls dins la anima a bons proposits..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 951, segon punt, Proemi

"Item que en lo dia de la conversio del benenuyrat apostol mossen Sant Paul se muden los quatre promens qui en aquel any hauran tenguda e regida la dita Almoyna."
Capítols de la Confraria d'espasers i llancers de Barcelona Monestir de Valldonzella, 8 de maig de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 103 v)

DEVERS prep.

Del costat de; vers, contra.

V. devert, devés, envers, envert, envés, vers, vert, ves.

"... e conegue l en la cimera que portava: un leo tot d or ab una petita bandera, pres una lança grossa e dexa s anar devers ell."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

"Dich encara ma culpa que he offes nostre Senyor Deu en lo quart manament, car irreverentment me son haut devers mon pare e mare carnals."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.461, tercer punt

"... e si lo vorm va axi devers lo cap, no pot exir axi deliure e la materia ffreda reffreda li lo cervell e les arteries del coll."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. VIII

DIVERS, A adj.

Que és diferent, desigual.

"... e aço los graus de una hora egual e ajusta ho sobre les hores egualades e seran diverses. E si lo minves de las diverses seran dretas."
Gilbert, Pere Sciència de les steles capítol 8

"Entretant procuraren draps diverses e de diverses colors e esteseren los contra la ciutat en alt..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXIII

DIVERS, A adj.

Alguns, algunes (en plural).

"... que alcun, si s vol hom, si s vol dona,... no gos o presumesca vendre o tenir a vendre... forments o altres blats de diverses persones o de diverses companyes, ensemps e en .j. mateix temps; mas tant solament de una persona, o de una companyia, sots pena de .lx. sous..."
Manual de Consells València, 2 de desembre de 1350

"... com Deus ha creades tantes creatures qui son en la taula del rey e de tots los altres, les quals ha creades diverses e delitables a menjar..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. VI

"No vulles trop tost creure a les paraules de tots homens, car diverses de gents parlen en diverses maneres per portar a son proposit ço que volen."
MS. n. 216, f. lxxxxv, b. Bib. Univ. València

"... com la sanctissima Trinitat, una substancia y una sola essencia en trinitat de personas, crea l univers y los cels ab diversos moviments y spectas y figuras per los quals quiscuna cosa cau y perve al seu proveyt fi..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Eij

DIVERSAMENT adv.

Diferentment, abundosament.

"Be, empero, es ver que aquells qui la vera oppinio han tenguda e creegude fermament a honor e reverencia de la mare del fill de Deu, son stats diversament privilegiats en paradis, e han obtenguts remissio de lurs delictes..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.530, lib. segon

DIVERSAT, ADA adj.

Divers, a; diferenciat, ada.

"E un jarrer fa de huna mateixa terra altres dos vaxells axi diverssats de talla e de nom, la hu dels quals appella scudella e a l altre berenguera..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat