FESOL VERMELL un. pluri.
Fesol rogic.
"E prenetz ne cada mati miga onsa ab vi on sian cuits fasols vermeyls, e follia, e bages de lor..."
Trōtula de Mestre Johan 23 c
 FIGA VERMELLA loc.
V. Cf. DCVB, s. v. figa.
"Macdalion que podetz posar en la mare... e conforta la, e fa la bona per dormir ab home. Rp.: figes vermeylles .iij. z. niella, sement de nasturci, comi, ana..."
Trōtula de Mestre Johan 23 d
MEL VERMELLA un. pluri.
"Prin mel vermella e molį de carn de porch salat, tant de la .j. com dell altro..."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. cj
"Sien confegides totes estes coses ab suc de ceba e ab mel vermella escumada."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de Valčncia) cap. X
ORPIMENT VERMELL un. pluri.
Sulfur d'arsčnic que conté menys sofre i que és nomenat prōpiament realgar.
"Altre per la ronya e a rogea, e a la ungla e a la blancor dels uyls. Prin vert d aram .ij. z., aram cremat .vj. z., orpiment vermell,..."
Trōtula de Mestre Johan 7 d
"Aquestes son les medecines que troba hom en les menes en terra.
Antimon, plom, blanquet, orpiment vermell, vidre, verdet,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, c
"Dix Galien que azernehc a nom en lati l orpiment. E es de dues maneres: vermeyl e grohc. E fa s tot en la mena del vermeyl. E can es tot fuylles .jĒ. sobre altra de color d or es millor. E del vermeyl es millor lo pus vermeyl."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 93, c
PAPĀVER VERMELL un. pluri.
El Papaver rhaeas, L., o rosella.
"Mas les mediįines de les herbes que sson temprades sson aquestes: ponįir, macis, capilis veneris,... papaver vermell, tramuįes, malvavisc,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, c
SĀNDAL VERMELL un. pluri.
La fusta o lleny del sāndal.
"... prin roses seques e tutia, almartech d aur, ensems sandel vermeil, ana, e fe n polvora e mit en als huyls..."
Trōtula de Mestre Johan 8 a
SĀNDIL VERMELL un. pluri.
Fusta tintōria; arbre de la família de les lleguminoses papilionācies, el Pterocarpus santalinus, que creix a l'Índia.
"... e les espisies saguents ben picades e ben passades ab un sedas, so es, .jĒ. oz. canyella e .jĒ. oz. gingebre,... e .vj. diners sandils blanchs, e .ij. dines de sandils vermeyls, e .iiij. dines de grana e mescla ho tot be."
Llibre de totes maneres de confits MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xvij
TEULA VERMELLA un. pluri.
"... aliofres, teula vermeyla, bayna de cervo, alum de ploma, os de olives e de mirabolans: de totz aquests crematz ana .iij. z. fetz ne polvora axi com demunt es dit."
Trōtula de Mestre Johan 19 d
VERME s.
Cuc.
"Si l om guardas que tan prop es son terme
E que dema sera germa del verme
Lensar a part pompe e tot argull;"
Anōnim Canįoner de Saragossa f. 304
"Los menbres vergonyoses molt eren turmentats per gran dolor, car los membres detras vergonyoses bulien de vermens..."
Visiķ de Tundal (Clares Valls) 431. Llegendes de l'altra vida.
"... per be que la tua cella fos plena de vermens e serps, e altres animalies, tu pacientment sofferries star entre elles..."
Recull d'eximplis e miracles XXIV
"E quant consir įo de que so
Menjar per putrefaccio
De vermens e de pudriment,
Adonchs son humil e tement;"
Llull, Ramon Medicina de pecat Va part, III
"Aqui roura tots temps la consciencia lo verme punyent aquella..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.566, tercer punt
"Item a aįo matex prin aquells vermens que s fan en los murs e son blanchs e han molts peus, e crema los, e met de aquesta polvora en los uylls..."
Receptari de la Universitat de Valčncia MS. n. 216, f. viij, c. Bib. Univ. Valčncia
"Aquestes son les coses que fan podrir quan es la medicina de gran calor e de grossa... axi com l orpiment cetri e orpiment vermell... e l verme que s fa en lo pi,..."
Llibre de les medicines particulars
"Qui son aquells / que dins lo meu cor criden
e par a mi / que son vermens qui m morden?
Įo son desigs / contraris qui m turmenten,"
March, Ausiās Obres d'Ausiās March 63, CXV
VERME DE TERRA un. pluri.
Ančlˇlid del gčnere Lumbricus que es cria en els terrenys humits (cuc de terra).
V. verme terrestre.
"A sso matex val ceba cuyta picada e mesclada ab oli e vermens de terra; depux mena ho tot e sia posat de sus calent."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, classement de 1860
VERME DEL VENTRE un. pluri.
Cuc intestinal.
"Dix Galien que la ssua ssabor es amarga e desseca fort e escura e conforta, e mata los vermens del ventre quan ne donen a beure pes de .iiij. diners ab l ayguamel..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 32, d
VERME TERRESTRE un. pluri.
Cuc de terra, ančlˇlid del gčnere Lumbricus que es cria en els terrenys humits.
V. verme de terra.
"A sso matex val ceba rostida ab vermes terrestres e ab limacs e ab mantega calfada sia tot mesclat e cuyt, menant que sia feyt axi com enguent."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, classement de 1860
| | |
