ENVERSAMENT s.

Acció i fet d'enversar; inversió.

"... on, per asso la dona s enversava e s exia de sa natura e tenia son cap a avall e ls peus a amunt on que anas ni esties, e per l enversament e per lo treball d aquella dona totes les altres dones eren treballades e turmentades."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 356

ENVERSAR v. a.

Girar a l'envers.

"... mas ells o an enversat, car los rics escolten et entren a ells ordenariament e dels pobres no an cura sino extraordinariament segons que reconten les revelacions damunt nomenades."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xl v

ENVERSAR, [ENVESSAR] v. a.

Posar a l'envers, tombar, girar d'esquena.

"Com mon fill fo al loch on fo crucificat,
E en subines ells l hagueren envessat
E ab tres claus en la crotz forment l agron clavat."
Llull, Ramon Plant de Nostra Dona Santa Maria XVII

"... car qui vol amar son enemic segons la manera damunt dita, cove de necessitat que hom gir e envers son voler axi com hom gira una post de so que va damunt fa hom anar davall..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació cap. 308

ENVERSAT, ADA adj.

Girat a l'envers; contrari, reversejat.

V. envessat, ada.

"Digues, foll, que es peccat? Respos: -Entencio girada e enversada contra la final entencio e rao per que mon amat ha creades totes coses."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 284

"... presa la sua spasa a dues mans, dona ab la punta per los flanchs a Otho qui stava encorbat sobre Jacob que en terra l mes d espatles tot enversat..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 21

ENVERSETAT s.

Inversió, revés.

"Car axi com si home era enversat e que tengues los peus a amunt e l cap a avall, en axi es enversada la racional potencia com la sensitiva es dona e poderosa d ella, e per aquesta enversetat que la potencia racional reeb desordonant si metexa, esdeve, Senyer, que reeb los falces significats e no vol reebre les veres demostracions qui veritat signifiquen..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 14, cap. 241

ENVERSIA s.

Inversió, acció contrària.

"Encara caen per obra en altre inconvenient per lo qual cas tots los princeps de crestians seran dampnats et del qual menys se guarden axi com los prelats, ço es enversia de lur offici et necgligencia impia..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. lx v

EVERS, A adj.

Capgirat, ada.

"A, Troya molt noble, qui tantes dures ruynes deus soferir, e tan malament deus esser eversa e endarrochada!"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.423

HEREU UNIVERSAL un. pluri.

Jurídic. Omnium bonorum haeres. Hereu de tots els béns d'algú.

"E lexa hereu universal lo senyor infant Nanfos del regne Darago e de Cathalunya e del regne de Valencia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXLV

HEREVA UNIVERSAL un. pluri.

Jurídic. Omnium bonorum haeres. Hereva de tots els béns d'algú.

"Ella y volgue
hun seu notari,
e lo vicari
(son confessor)
ffon marmessor
e lleguatari:
sens inventari,
de son cabal
universal
ereva feu;"
Roig, Jaume Spill 836

IVARÇOSAMENT, [HIVERSOSAMEN] adv.

Ràpidament.

"Car axi ven lo cruel serpent qui ha fort larch cors, trau la lengua e mou la tan ivarçosament que par que haia tres lengues."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 390

"No m part d un loch / e iames no m atur,
Ço que no serch / hiversosamen trob,
Del que no m fiu / me tench molt per segur,"
Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 96

JUDICI UNIVERSAL un. pluri.

Judici final.

"Parlant encara del judici universal, dix que los mals hirien a turment, e los bons a vida eternal."
Metge, Bernat Lo Somni primer tractat

PERVERS, A adj.

Malvat, maligne, depravat.

"... jatsia que aquell traydor d en Munoz los havia feyt entrar per aquelles partides ab gran malvaduria e traycio com a mal, e pervers, e a maleyt que n era..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 10

"per llurs husançes
axi diverses,
e tan perverses
obres e manyes,
son alimanyes;"
Roig, Jaume Spill 7.694

"... e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels majordomens