Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    4 de 127    (1520 registres)
veure  Amonestament
veure  Amonestar
veure  Amonestat, ada
veure  Anadiment, [anediment]
veure  Anagal·lis, [anegaaliz]
veure  Anconetà
veure  Àneda, [anade]
veure  Anedó
veure  Anegaaliz
veure  Anegar
veure  Anehar
veure  Anell

AMONESTAMENT s.

Acció i efecte d'amonestar; amonestació, admonició; ensenyament, exhortació.

"Aquest amonestament es donat per so que cascu s estudiy e aia ancia que tostemps sia aparalat e trobat per tal que no sia aut no digne dels misteris de Deu."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné & Brasés

"Mas si no has cura de aço e vols viure, apren ligen los libres e ls amonestaments de les scriptures, per les quals hom coneix e sap squivar los vicis d aquest mon."
MS. n. 216, f. lxxxxiiij, b. Bib. Univ. València


AMONESTAR v. a.

Reprendre lleument; exhortar, recomanar, ensenyar, recordar, persuadir.

"... perque suplich a vos, senyor, e a tots los altres prech e amoneste que ab amor e voluntat cascu faça son poder de fer virtuts e singulars cavalleries, axi com los homens de honor e d estima deuen fer..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXV

"E En Ferran Eximenis qui ls vae, preyca la sua gent e ls amonesta de be a fer, e tuyt ensemps van ferir."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXIII

"E encontinent a manera de una serventa, comensa de endressar lo palau e de parar les taules e los lits, e de amonestar les altres companyes que li aiudassen."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 527


AMONESTAT, ADA adj.

Exhortat, ada; avisat, ada.

"... e aquell princep comte de Barcelona haura mester ajuda, e sobre aço haura amonestats los homens de sa terra per lletres o per missatgers..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIX

"E ha l amonestat que deu esquivar e de que s deu guardar."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 937, segon punt

"... com sa filla... jatssia fos ben amonestada e sollicitada ab gran pena per lo dit exequdor, que no li metes dins alguna vianda... la sostench ab la let de les sues mamelles per gran temps..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.075, lib. quart


ANADIMENT, [ANEDIMENT] s.

Acció i fet d'afegir; afegiment, afegidura.

"... que les quantitats dels sobredits salaris e los anadiments dessus contenguts vos prene en lo compte que donarets..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica doc. LXXIX

"En aytant, corre a dret compte
la luna, e no haje bescompte,
mas sofer lo anediment
e denovenes egualment
veyen que res no y sobra
e .xviiij. la luna corre."

MS. n. 216, f. lxiij, b. Bib. Univ. València


ANAGAL·LIS, [ANEGAALIZ] s.

L'anagall, planta primulàcia de fulles ovals i flor blava o vermella.

V.
anagalls, morrons.

"Anegaaliz. -Dix. D. que aquesta es herba que a les fulles menudes e fa aytal laor com çeliandre, e es de .ij. maneres: mascle e femna. El mascle, sentella. E la femna, cadelo. E la .jª. fa la flor blava e l altra vermella."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 47, a


ANCONETÀ s.

Natural d'Ancona.

"E jassia, Senyor, que la galea del papa se continua d adobar... jo trob que a esplegar son adob costaria md. florins e que l pare sant no y montaria cor hage de costum a montar tostemps que per mar vage en galeas d Anconetans..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 41) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 41 v, § 1, l. 18 (Pere III, 1375/77)


ÀNEDA, [ANADE] s.

Femella de l'ànet.

"... e per lo semblant se talla axi mateix la ocha, e aneda que sia cuyta en ast, que les de olla se volen tallar axi..."
Nola, Robert de Art del coch Tall de capo

"Item prenets sagi de anade e posats ne en la cara e en tot loc que hage cretes, e axi mateix en la bocha..."
Receptari de la Universitat de València f. C

"Item sanc de aneda ab vi beguda sana lo bevent de tot veri."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"De polls / de gallines / e d anedes no sia donada delma."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València


ANEDÓ s.

Ànet jove.

"Item per neximent: que si ... d oques, o de paons, o de gallines, o d altres aus domestiques nexen... poyls, o colins, o anedons, colons o d altres aus... son d aquels qui son senyors d aqueles coses de qui son exits..."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XXI, I


ANEGAALIZ s.

Planta.

"Anegaaliz. Dix Diascorides que aquesta es herba que a les fulles menudes e fa aytal laor com çeliandre, e es de .ij. maneres: mascle e femna."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 47, a


ANEGAR v. a.

Animar, encoratjar, incitar.

"... e a junta van venir envers En Berenguer Dentença qui capdellava, e cuydaren se n que ell que anegas la companya."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXII


ANEHAR v. refl.

[sembla una lectura errada per arrehar/arrear o bé per anagar/enagar].

"... mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 16, p. 223

"Van grans maços de letres ab sobre scrits de Rey e de Reyna. Crech yo que tots los cortesans se seran anehats en metre ses letres en lo plech del Rey."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 16, p. 299


ANELL s.

Cercolet de metall que es posa al dit.

"... acosta s a ell e demana li lo anell de la Capitania, e Tirant se leva la manyopa de la ma e trague s lo anell e dona lo y."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXIX

"... com no agues speransa de la sua salut, arrencha una pedra preciosa que tania en lo seu anel, jus la qual havia veri enclus, e aquest anel portava per socorrer a ssa honor com la fortuna ho requeris, e semblant anell portaven los reys."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal Epíleg

"... troba totes les joyes de Laquesis, ço es frontals de perles, arracades, collars, ... anells e molts altres joyells d or ab pedres e perles de inextimable preu."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

"... que, si l amador ha pres de la sua amant anell per amor, que l deu portar en la ma esquerra en lo dit manovell e la pedra de l anell vaia dins la ma totstemps, e que stiga amagada, ... per ço com totstemps deu hom tenir l amor secreta."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXII


torna a dalt