Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    4 de 7    (75 registres)
veure  Home de vila
veure  Home nat
veure  Home propi
veure  Home vivent
veure  Homei, [homey, omey]
veure  Homeier, a
veure  Homeixol, [homexol]
veure  Homenatge
veure  Homenatge
veure  Homenatge de mans e de boca
veure  Homenet
veure  Homenia

HOME DE VILA

Veí d'estament pla de vila, vilatà.

"... com nos requerim, per la fe e naturalesa que ns son tenguts, a tot hom de paratge e ciutada e hom de vila honrat o qui haia acostumat de tenir cavall e armes que vinga encontinent a Saragoça per esser ab nos..."
Proclama de guerra de Pere del Punyalet Arx. C. d'A. (reg. 1.184, f. 50 v)

"Empero si m trobaras hom de vila en lo qual mes que en mi conexeras esser de proea e li daras la tua amor, puix te tendras per enganada."
Andreu el Capellà De amore p. 60

"E axi lo senyor rey a la bona hora ana se n a Barcelona ab tots los prelats e richs homens e cavallers e ciutadans e homens de vila..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCIII


HOME NAT un. pluri.

No ningú.

V.
hom del món, hom nat, hom vivent, home vivent, món (Del ___), persona viva.

"En delit prench / donar te ma favor,
que per null temps / home nat l a sentida."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, ed. Pagès - XI


HOME PROPI un. pluri.

Vassall soliu no sotmès als mals usos, desposseït però de la qualitat de vassall noble.

"Item lo cens que N Bn Torrent d Orbanya fasia al davant dit P. Lauret... lo qual Bn Torrent era home propi del davant dit P. Lauret..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. XXIX


HOME VIVENT un. pluri.

No ningú.

V.
hom del món, hom nat, hom vivent, home nat, món (Del ___), persona viva.

"Car no conech que y haia stat
Home vivent, ne hic haura
Aytant com lo mon durara,
Car loch ho vey desabitat."

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 163


HOMEI, [HOMEY, OMEY] s.

Homicidi.

"...car vehem que ls homeys s ich frequenten e sino se n fa qualque escarment no y cal viure negu..."
Bandos de València Docs. p. 146

"E, apres pochs dies, als malfactors qui havien fet l omey tallaren la testa."
Decameron jornª 3ª novª 7ª

"Homey es destruir e auciure los homens, los quals Deus vol que viven."
Llull, Ramon Doctrina pueril 1, cap. 17

"E si per vostra amor moria,
Lo deu d amor vos reptaria
Que vos avets fet greu homey;"

Facet 806

"E si be vols considerar no deu hom desijar fer homey ne escampar la humana sanch, per ço com ab tan prim fil es texida nostra vida..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXVIII


HOMEIER, A s. i adj.

Que comet homei; homicida.

"... car mes am treballar a conservar vida que no donar raho de mort e guanyar nom d omeyera."
Andreu el Capellà De amore

"E lla donchs poreu esser dita homeyera de mi, e no y sera gran dollor haver fama que per vostra crueltat sia mort lo vostre servidor..."
Decameron jornª 3ª novª 5ª

"Amable fill, no vulles esser homeyer ne vulles auciure nuyl hom..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 7, cap. 17

"E si alcun ab acordada pensa segira altre per raon de home a ociure, per aquela metexa pena sia punit per la qual l omeyer sera punit e ponir se deya."
Franqueses de Mallorca D'om qui seguira altre... per rao d'ociure

"... e tropia yo en tu tanta merce que m mates ab les tues mans en un colp, e no pene morint en molts dies, ne vulles esperar que les mies mans sien homeyeres de mi..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 55

"E si per ventura algu o alcuns eren dels homeyers que volguessen dar treves l uns als altres, que los n ayen a donar al senyor Rey o a son veguer en la qual vegueria fos en loch d el."
Ordinacions fetes en Cort I. Anuari IEC, I (1907)


HOMEIXOL, [HOMEXOL] s.

Diminutiu d'home. Home menyspreable.

V.
homenixol.

"... e ço que m esta mes al cor es que vostra humilitat fa esser humils uns homexols e unes fembrixoles que a penes par que vostra humilitat hi empreme ne informe sa semblança..."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 8, cap. 17


HOMENATGE s.

Promesa de fidelitat del vassall al senyor.

"E de trencar homenatge o promissio en sa fe, licitament fets a son proisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 124, primer punt, cap. segon


HOMENATGE s.

Sotmissió, rendiment; senyal de veneració, de respecte.

"Una fembra havia fets molts peccats, la qual havia fet homenatge de la sua anima al diable, e volent se morir un seu fill ainstava la molt que s comfessas..."
Recull d'eximplis e miracles DCXVI

"Si mos peccats / me han tolta l imatge
del cruciffix / per qui so yo comprat,
reimprimint / lo segell qu e cegat,
ffare de nou / a Jesus homenatge."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 41, III


HOMENATGE DE MANS E DE BOCA

Solemne formalitat del jurament de fidelitat, en què el vassall posa les seves mans dins les del seu senyor i després de jurar el besa a la boca.

"E sobre aço lo senyor rey pres un libre en que eren los sancts evangelis, e dix li que juras que d aço que d ell li diria no parlas a hom del mon. E ell jura li ho tantost e li n feu homenatge de mans e de boca."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXIX

"E en tant ferma los jonols denant nos e feu nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 137


HOMENET s.

Diminutiu d'home. Home petit, insignificant.

"... e havia ab elles un homenet ortola de lur gardi..."
Decameron jornª 3ª novª 1ª


HOMENIA s.

Virilitat, masculinitat, energia.

"de cavalcar
e homenia
gens no n tenia:
tant lo guardava
y l apartava
de tot perill
que feu son fill
hom femeni,"

Roig, Jaume Spill 1.004

"Cavaller vos mostrareu damunt la abandonada donzella? Feu me part de la vostra homenia per que us puga resistir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXI

"... satisfem molt prolixament als dos articles dessus dits ab copia de paraules forçades e ab aquell gest de homenia que los cathalans acustumen parlar per la honor del Principat e lur en tals casos..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 14, p. 129


torna a dalt