Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    4 de 36    (421 registres)
veure  Canalada
veure  Canalar
veure  Canalar, [kanalar]
veure  Canalat, ada
veure  Canaleta
veure  Canalla
veure  Canana
veure  Cananeu, ea
veure  Canar
veure  Canar
veure  Canari
veure  Canàs

CANALADA s.

Raig d'aigua ixent impetuós d'una canal.

"... subitament se ennuvolà y comensa a ploure, y plogue part de la nit y lo demati a belles canalades e vents llevants y de Prohenses..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1566


CANALAR s.

Calendari.

V.
calenar, calendar.

"... comença de encercar un canalar de infans pochs, qui, estant a la escola tots dies, troben festes mes que no n son."
Decameron jornª 2ª novª 10ª


CANALAR, [KANALAR] s.

Calendar, data d'un document.

"Item, done a n Martin G. sobrazembler del Senyor Rey, al qual eren deguts per lo dit offici... segons que appar per un albara de scriva de racio qui fo escrit en Barchinona, en lo present kanalar."
Llibre de comptes de Pere Boyl 472, Arx. Batll. Gral. Catalunya


CANALAT, ADA adj.

Que té un solc, una ranura.

"... e lo sellar o dos curt e pla e no sia voltat per amunt ni per avall, e lo lom haia pla e canalat..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia MS. Bib. Nac. París, f. 11 v


CANALETA s.

Diminutiu de canal.

"La qual del peu de la font, per canaletes, anava sots lo prat, e ab asau bels artifficis apres se feya palesa, e tot lo jardi tornejava, e aqui per canaletes e per moltes parts del jardi discorria..."
Decameron jornª 3ª introducció


CANALLA s.

Multitud de gent menyspreable (despectivament dit a musulmans).

V.
ca, ca (Gran ___), canàs, ka, kanàs.

"E nit e jorn / minaven la canalla."
Ferrer, Francesc Romanç de Rodes Canç. de Saragossa, f. 292

"E guanyarets / tan singular perdo
Batallant fort / contr aquella canalla
Vindicatius / de la sanch dels troyans"

Anònim Cançoner de Saragossa f. 241


CANANA s.



"Primo una canana grand usada."
Inventari fiscal dels béns de Vicent Peris Arx. gen. de València - MS. tit. Germania, 1522


CANANEU, EA s. i adj.

Habitant de la terra de Canà.

"... era una dona cananea, de aquella gent que era gitada de la terra de promissio (ans que y venguessen los juheus, eren pagans o canans, que no creyen Deu), havia una filla, e hun dia lo dimoni entra en lo cors de aquella, e vexava la molt fort. Aquesta cananea, vehent la dolor que havia de aquella filla, hoy la fama de Jhesu Xrist..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XV

"Diu Jhesu Xrist: -No es bo que l pa dels fills do hom als cans; -los fills apellava los fills de Israel, per tant com crehen en Deu; los cans appellava los cananeus."
Ferrer, Vicent Quaresma 47, XV

"Eximpli de la Magdalena, de la Cananea, del Centurio, dels lebrosos, dels çechs, dels contrets, e de diversses e molts altres languents..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 729, primera partida, XIII


CANAR v.

Mesurar amb la cana.

V.
canejar.

"... que tots se ajen a vendre a cana de Montpeler, e que s canen jasen doble sobre tauler..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 170

"... per x. canes de saya vermella et groga per dues banderes que ha fetes ab senyal reyal e de la Ciutat, a obs et per servey de la galera qui es stada presa... com per cusir, canar et gornir la bandera tripada..."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1454

"... per la differencia que es entre los Consellers e los deputats per raho dels draps strangers, que toque interes de privilegi, e que los draps se hagen a rejar e canar."
Novells ardits 25 d'abril de 1456

"... e deguen ab molta cura e diligencia mirar en los dits draps cruus en lo dit mercat, e pandre aquells e canar los e veure si tiren lo degut... lo qual canar e examinacio dels dits draps se haia a fer en la casa del offici dels dits texidors..."
Crides de Mallorca XIV

"E primerament atrobam que en Bernat Ros, ciutada de Mallorques, rep de la aygua de la dita cequia en hun seu ort.... lo qual ha de lonch .xxxvj. canes de la terra de Mallorques, e d ampla ha .xv. canes, e ha y mes avant hun tros de ort qui es devers lo mur, lo qual es de la cuitat, e no fo canat per so con es de la ciutat..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia XXIV. Mallorca, 1381


CANAR s.

Lloc plantat de canyes; canyar.

"... lo dit nebot del mestre ab la gent que menava s es acompanyat ab les fustes de Scarrincho les quals eren anit davant lo canar e roden en aquesta costa sperant les altres fustes..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 298

"... sia fregat can los pels ne seran levatz ab sanch de granoyla vert, cela que es trobada als canars vertz..."
Joan Jacme Alcoatí f. lij, b


CANARI s.

Aquell que és natural de les illes Canàries.

"Ma mare viu
ni s mou, ni s riu:
cuytí d entrar hi;
de un canari
o catiu strany
no n fera menys:
ab sos desdenys
poch se gira,
ans me mira
fort de mal ull."

Roig, Jaume Spill 1.083


CANÀS s.

Augmentatiu pejoratiu de ca. (Gos, despectiu, aplicat als musulmans).

V.
ca, ca (Gran ___), canalla, ka, kanàs.

"E d istruments / de gran devocio
Del sagrat cors / de Ihs los canassos
Trobaren molts / e pel fanch com padassos
Llançaren tots / per gran derrizio."

Anònim Cançoner de Saragossa f. 238

"................. / cosa s molt vergonyosa
Als qui de Crist / porteu lo gran senyall
C un circuncis / canas oriental
Sie entrat / en ciutat tan femosa..."

Anònim Cançoner de Saragossa f. 238 v


torna a dalt