CAMARROJA, [CAMAROGA, CAMAROYA] s.

Nom vulgar d'una espècie de parietària, dita també morella roquera, d'aplicacions medicinals.

"... no dupteu donar li aquesta ajuda: aygua de gram, aygua de camarroges, de cascu .iiij. onçes..."
"... e si volreu algunes borratges e camaroges o altres erbes: pero es mester que sien collides exit lo sol..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Item posats camaroga picada e bollida sobre lo pentenil maravellosament fa pixar."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXV

"Item blanc d ou e l suc de camaroya sien fort ben batutz e sie n l escuma levada e una gota de la liquor que roman sie posada en l uyl, demantinent destruu la macula."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VIII

CLAMAR v. n.

Invocar, nomenar.

"Ffi del que am, / Verge intemerada,
ffilla d Aquell / a qui desig per pare;
dels peccadors / puys sou clamada mare,
sia per vos / ma vida perdonada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 105, III

CLAMAR v. a.

Demanar a crits, cridar, reclamar.

V. cridar.

"-Yo era orb que no veye, e stava un die en un cami, e ohi dir que Jesu Christ passava per aqui, e quant fon davant mi, clami li merce..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 3, XVI

"... e l Apostolí qui estava en la tribuna... fae ns clamar que fossem prop d el e fae ns a seer a la destra part sua..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 528

"Senyor Deu meu, clam te merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima n aja gloria perdurable..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...

CLAMAR-SE v. refl.

Plànyer-se, lamentar-se, manifestar descontentament contra algú.

"De mi certament teniu algun tant raho de clamar vos, per ço com ha temps no us he escrit..."
Epistolari del segle XV XLI

"E l suc dels fils val a les plages dels budels e a aquels que giten la ssang per la boca e a les fembres prenyades qui s clamen de l estomag."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 26, c

"Ladonchs clamant me de la gran crueltat dels princeps infernals, puge me n en lo mont de Rodope, e d aqui avant no volgui pendre muller..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.814, lib. terç

"No m clam d algu /que n mon mal haja colpa!
Si m clam de mi, / yo n passe ja ma pena."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 1, ed. Pagès, CVIII

CLAMAR-SE v. refl.

Plànyer-se, reclamar judicialment.

"E axi con se fo revestit e stech en l altar denant lo bisbe, entra per la sgleya lo dit juheu ab altres juheus per clamar se al bisbe del dit canonge."
Recull d'eximplis e miracles CLXXV

"o la infamen
e d ella s clamen,
al llur maior
visitador,
de necgligençia
o d inpotençia
a ben regir."
Roig, Jaume Spill 3.535

CLAVELL AMARG un. pluri.



"Encara la mirra picada e donada ab vi sana lo mal del ventre e dells budells, e sclareix la veu e toll ffret; les ametles amargues o el clavell amarch fa aço matex."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 104; MS. n. 216, f. lxij, a. Bib. Univ. València

COGOMBRE AMARG un. pluri.

Nom vulgar del fruit de l'Ecballium elaterium, planta de la família de les cucurbitàcies.

"Item prenets cogombres amars e coets los ben en vinagre..."
Receptari de la Universitat de València f. xxviij

"Item lo fruyt del cogombre amarch, ras e appareyllat axi com soppositori, deu esser appareyllat e posat per lo sers, fa alo metex."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

"Dix .D. que l cogombre amarg no es aytal com los cogombres bons, mas son en ssemblant de belotes, e les branques e les fulles aytals com los dels ortz..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 54, c

DERRAMAR v. a.

Espargir, espaiar, difondre.

"ans es formal / qu apura l or y acaba
leixant lo fi / e l als en fum derrama"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March I; Cants de Mort

Fitxa Dubtosa DESAMAR v. a.

Deixar d'amar, avorrir.

"Perque aveu tort / com tots nos desamau"
Vila-rasa, Lluís de Cançoner de Saragossa f. 108 v

"Per massa visitar se fa hom desamar e per tart visitar te faras desijar"
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E si amas hom malvat
Per ço car t ha alguna res dat,
E desamas cell qui es bo,
Car ab el ha contencio,
Pots conexer que es errat"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XXI

"de fret o glaç,
se set o fam, (??)
tant les desam!
si s vol morissen,
lams les ferissen
e les cremassen,"
Roig, Jaume Spill 15.830

DESMAMAR, [DEMAMAR] v. a.

Suprimir a un infant la llet maternal per a donar-li aliment més sòlid, desnonar.

"lo desmamar
partex l amor
en l amargor
d açever groch
qual en lo broch
de lurs mamelles
se posen elles
quant los desmamen,"
Roig, Jaume Spill 9.836

"E lo sant hom li respos: -La fembra con vol desmamar sa criatura unta se la mamella ab amargues coses, e quant la criatura ve a mamar fug de la mamella per la amargor que en ella sent."
Recull d'eximplis e miracles CXXVII

"E apres un temps que la filla fo mig nodrida e demamada..."
Decameron jornª 10ª novª 10ª

"Item se guart lo dia de menjar cabro ni cabra ni cabrons munters, ni peix que no haja escata, ni nengu que l criara entro que sia desmamat; despuys guardat ne a l altra criatura."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iiij, v. Bib. Univ. València

DIAMARGARITON s.

Medicament confortatiu, pasta de sucre rosat en la qual entren perles preparades.

V. diamargarits.

"Item si per aventura hix la pudor de dins pren la porgua deius, depuys usa diamargariton e, si aço no t guareix, pica les roses e mescla les ab mel e menjaras d aquest letovari, e ten en la bocha."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xvij, b. Bib. Univ. València

"E la sseda es calent e umida en sa natura e simple e val al cor e esclarex la sua sang, e per aço es mesclada ab les mediçines que i valen, axi com el pliris e l diamargariton. E val a aço quan es picada e mesclada ab les perles, e ab lo carabe, e ab lo corall vermell."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 22, c

DIAMARGARITS s.

Preparació farmacèutica a base de perles.

V. diamargariton.

"Item, a .XXVIII. per .IIII. scrupols de polvora dia margarits e dia cam[ ] ab un paper per la dita............................ll. II s."
Compte d'un especier de Cervera Arx. hist. Cervera. Fons notarial: plec juheus n. 24