ARCEPELECH s.

Arxipèlag.

"E axi mateix li he scrit se dege certificar de Candia e altres lochs del arcepelech..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CLXXX

CEP s.

Peu de vinya.

"com qui vell cep
empeltar vol,
tart n ha mallol;"
Roig, Jaume Spill 4.482

"Item lo dit G. faça cavar, regar et conrear lo dit ort e tots los arbres, ceps e tries et tots altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort en son temps covinent et segons que al dit ort et als dits fruyters, ceps et altres arbres sera necessari..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.081, f. 1) Any 1368

"... vos lo trobareu gitat en terra e ab les mans pren los rayms sens rompre ls del cep e a mossos los sta menjant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"E la pell del seu cors a pedaços li caye, que no parie sino cep o parra a la qual cau la scorça..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 98

CEP s.

Instrument de tortura: trava, peça de fusta amb forats per a passar el coll, la cama, del presoner.

"E noresmenys que lo senyor del dit catiu o catius haien aquells a metre en siga o en cep o en segura tancadura..."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita VIII; Mallorca, 1406

"Item, ordenen que en lo dit studi general sia fet un cep de fusta, o preso, en lo qual puxen estar presos tots aquells que lo rector volra e manera, per tant temps com aquell ordenara..."
Capítols de l'Estudi General de València Any 1499. VIII

"Encara, mariner qui emblara roba... deu perdre son loguer... e lo senyor lo pot pendre e metre en un cep e tenir pres mentre sia en aquel viatge..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXVI

CEP BLANC un. pluri.

Planta de la família de les brioniàcies, Bryonia dioica (DCVB).

"Item lo suc del cep blanc, que encara no fa fruyt, donat a beure sens dupte sana los qui an aigua noz."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXI

CEP, [SEP] s.

Peça grossa de fusta on es fixa l'enclusa, la bigòrnia, la cisalla o altres grans instruments de ferrers, manyans i serrallers.

"Item lo sep e praya de les tisores majors."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459

"Item... hun cep ab hun tas ab dos martells..."
Inventari de la casa de la monederia València, 1465

CEP, [SEP] s.

Tronc, soca o peça grossa de fusta per asseure canons (i especialment és dit de dues peces del mateix format que van reunides i fixades perpendicularment al cap de la verga de l'àncora).

V. Cf. Puiggarí, p. 368.

"Item, un cep de bombarda ab una balda de ferre."
Inventari Drassana de Barcelona Anys 1484-1486

"Item mes pos en data la quantitat de fora posada la qual doni... a n Romeu Caro, fuster, a ell deguda per tres seps de bombarda a raho de v. sous lo sep a obs de la dita armada."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1454

"Item, mig sep d anchora."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"... e encara en lo camp hauria mester qualque bon bombarder e qualque perell de serpentines que fossen bones que s poguessen prest gornir e desgornir dels ceps a fi que fossen pus adornes de aportar."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 405

CEPAT, ADA adj.

Fixat al cep, dotat de cep.

V. encepat, ada.

".v. anchores sepades."
Inventari del lleny "St. Anthoni" Argelès, 1391

CEPÓ s.

Enginy de prendre bèsties feréstegues.

"Qui para piges, cepons, laços o altres giyns per pendre besties o aus feres en honors on les gens solen passar ab bestiar, e aquel bestiar o besties masedes que sien de domestica natura caen e y moren, es tengut d aqueles a emenar a lur senyor."
Costums de Tortosa lib. tercer, rúbr. XII, II

CEPTIL adj.

De Ceuta.

"E puis que romanga aquella pau entre ls vostres fills e los nostres, en tal manera que vos nos façats ayuda a pendre Cepta... e Nos prometem vos que us enviarem cent mille bizancios ceptils per aquest navili e cent mille bizancios altres per aguisar la anada dels cavallers..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica doc. v.

CEPTRE s.

Bastó de comandament, curt, ornat de diversa manera, símbol d'autoritat reial.

"... tot quant era dins lo temple se crema, exceptat lo basto real, apellat ceptre, de Romol, lo qual usaven los Reys, en senyal de regiment del poble."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit. VI, cap. XIII

"E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites, lo rey prenga de sobre l altar lo ceptre sens ajuda d alguna persona, e aquell tenga en la man dreta."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Docs. Arx. C. d'A. v. 5, Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...

"... e si yo tingues ceptre real o de l Imperi grech yo fos senyora, e de les mies entramenes Carmesina fos exida, be se yo a qui la donara per muller..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXIV

CEPTRE s.

Superioritat.

"O ciutat de Barcelona e senyors e regidos del principat de Cathalunya, be podeu dir que teniu lo ceptre triunfant de prospera honor!"
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 134 v

CEPTRE, [ÇEPTRE] s.

La reialesa, la monarquia.

"Sapies, Medea, que yo tem fort los çeptres alts e poderosos."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 368