SENAT-CONSULT s.

Decret, decisió o determinació del senat de l'antiga Roma.

"Aquells qui en nostres temps se deliten en mercaderies usuraries e injustes... conexerien com es mal e reprovat lo goyg que n reben, si, sens fastig, volien legir diligentment lo senat consult, en lo qual Tulli, de part de tot lo Senat, feu gracies al dit Considio."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.289, lib. IIII, tit. VIII

SUCUMBIR, [SUBCONBIR] v. n.

Caure sota, ser abatut, rendir-se, cedir.

"car se lliuraven
dones hi s daven
als seus diables:
cossos palpables
ffalsos prenien
e subconbien
ffurtant, prenent
d altri sement:"
Roig, Jaume Spill 7.111

TENÇONAR, [TENSONAR] v. n.

Disputar.

"E com cell qui tensona
Ab lur de son desir
Tremet li clar a dir,
Per sta letra seua
Desirs com fort lo greua."
Frondino e Brisona 601

TENÇONAR-SE, [TENSONAR-SE] v. refl.

Disputar-se amb si mateix.

"E l infant mot no li sona
e ela tota se tensona;
apres ella son vel desliga
e crida fort: -Santa Maria!"
Llibre dels Set Savis de Roma 406

TORÇONEJAR v. n.

Patir, ser atacat d'un torçó.

"Per gran fredor
Qui m vench al ventre, tant forçor
Que m trasch de seny,
Torçonayant, faent capteny
D om rabios
Tant me sobraren les dolors
E strayament."
Testament d'En Serradell

VEÇALICON s.

Basilicon, ungüent depuratiu.

V. basilicon.

"... les coses qui sson calentzs e seques en lo primer grau, arroç, exenç, sarcacola,... camomilla, veçalicon, forment,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, c

VENT CONTRARI loc.

Aquell oposat a la direcció del vaixell, desfavorable a la navegació.

"... que semblants no n son atrobats en las ylas balears, als quals los mariners en temps de vent contrari muntan e abans que tornar pusquessen a lur propri navili hagren alcuns noement."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

"Gran temps tingues / maritima batalla
ab los vassalls / de l infernal cossari
.......................................................................
en tal perpleix / a tots posas sens falla
que ls fes fogir / corrrent lo vent contrari"
Ferrandis, Vicent Obres en lahor de senta Caterina de Sena f. sign. aiij

VIDA CONTEMPLATIVA un. pluri.

Aquella passada en meditació piadosa.

V. contemplatiu, iva.

"Vida contemplativa ama; activa enamora."
"Vida contemplativa ha ço que ama e activa ho promet."
"Contemplativa vida perdona; activa poneix."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxj, b. Bib. Univ. València

VOLER (CONTRA ___) loc.

Contràriament a la voluntat.

"... ella vestida pobrament e desfrassada, contra voler de sa mare que diligentment la guardava, ana secretament ab dues serventes e atretants catius, tenir exili ab son marit."
Metge, Bernat Lo Somni 3.057, lib. quart