DIVERSEJAR v. n. i refl.

Diferenciar, diversificar.

"On, com asso sia en axi, doncs .iij. son les maneres segons les quals predestinacio se diverseja en abdues les potencies..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 29, cap. 268

DIVERSEJAT, ADA adj.

Canviat, diversificat, reversejat,

"E aço dona a entendre lo nom de lur ciutat, qui s apella Roma, lo qual nom, dirivat o diversejat, vol dir amor, per la qual cosa nos es donat a entendre que Roma es contraria a amor e vera pau..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.270, cap. VI

DIVERSIFICAMENT s.

Diversificació, acte de fer divers.

"... car lo dret terrenal te cove concordar ab lo dret celestial: e segons que lo dret ha diversificament en si metex, te covendra a jutjar."
Llull, Ramon Doctrina pueril 5, cap. 76

DIVERSIFICAR v. a.

Variar, canviar.

"E per tal com humanal custum es delitar se en varietat, diversifiquen les viandes e vins, dels quals mengen e beuen entro a esclatar."
Metge, Bernat Lo Somni 3.698, lib. quart

DIVERSIFICAR-SE v. refl.

Tornar-se diferent; variar, canviar.

"... una aygua passava per .j. loch qui era ple de pedres vermelles, e puxes passa per altra loch hon havia pedres blanques; e per ço la aygua, segons los lochs per los quals passava, se diversificava de color."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. VI

DIVERSITAT s.

Canvi, varietat, diferència.

"Taula de lla diversitat de lla luna en la longaria.
Taula de lla latitut dell Soll en la diversitat de lla visio de lla luna en la latitut."
Gilbert, Pere Sciència de les steles Apèndix de taules

"... e los fruyts d aquell arbre eren e resplendien en molta diversitat de pedres precioses."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XII, 4.285

"... e subdita a tantas infirmitats y malaltias que per esser tantas y de tantas diversitats tota la sciencia dels naturals metges no basta a la vera curacio ni a la plena cognicio de aquellas..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Ev v

DIVERSORI s.

Hostal, alberg, posada.

"Stant a mi l altre jorn ab gran repos e tranquilant de la pensa en lo meu diversori, en lo qual acustum star quant desig esser be acompanyat..."
Metge, Bernat Apologia MS. Bib. Nac. París, 55, f. 76 a

"E esdevench se adonchs que com foren aqui, los dies foren complits que ells devia parir e pari lo seu fill primogenit lo qual ella enbolca en draps e posa aquell en lo presepi, car ella no havia altre lloch en lo qual posas aquell en aquell diversori on estava."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 61

ENTRAVERSAR-SE, [ENTREVERSARSE] v. refl.

Travessar-se.

"Mas lo mul, ara de aquesta part, ara de aquella, entreversant se e moltes voltes tornant arrera, per algun partit no volia passar..."
Decameron jornª 9ª novª 9ª

"Viu un antich qui menjant golaframent .i. escudella de cols se entraversa un os al coyl, e mori."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIII

ENTRAVERSAT, ADA adj.

Atravessat, travessat, posat en través.

"Si per ventura la olla es massa salada, posa li a la bocha en un basto entraversat una bona molleta de pa en guisa que no toch lo brou..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

ENVERS prep.

Vers, contra, en direcció de.

V. devers, devert, devés, envert, envés, vers, vert, ves.

"Los tres Reys cascu havia presa sa lança en la ma, e tant feren e tant treballaren que veren a Tirant, e tots tres dreçaren envers ell, pero no l pogueren encontrar sino lo Rey de Egipte e lo Rey de Capadocia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

"... que diverses e molts altres actes de Justicia havia e haver devia en l om, envers Deu, e envers son proisme, e envers si matex."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 305, primera partida, VII

"E girant se fort humilment vers lo seu glorios Fill, suplica li que per contemplacio sua se volgues haver misericordios ament envers mi, qui tostemps la havia haude en molt gran devocio..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.472, lib. segon

"Item que tot hom e tota fembra que lavara en la ffont de Santes Creus del cap de la Rocha amont envers la ffont ne y fara nenguna legea... que pach de ban per quiscuna vegada .vj. diners."
Ordinacions de la vila d'Àger 4, (any 1278)

ENVERS s.

El costat oposat al dret; revés, revers. El costat que no deu ser exposat a la vista; i figuradament el contrari.

V. envés.

"... com ella se sia despullada de tota pietat e de la honor sua, de son pare e de sa mare, no guardant dret ni envers..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLIII

"Item .iª. caxota sens pany et clau dins la qual foren meses les coses seguents: ço es, una taula en que ha una Veronica petita e en lo envers ha .i., senyal reyal coronat."
Inventari del rei Martí f. 149 v

"... car no usen de rao, e creen tost tota foylia, e sopte son avalotats e no guarden dret ne envers..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CIII

ENVERS (A ___) mod.

Al revés, en sentit contrari al degut.

"Esdevench se que l ortola feu anar a envers la roda e la bestia anava en va, e la roda se destrouia, e les erbes de l ort no havien aygua e morien."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LXXI