Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    3 de 4    (41 registres)
veure  Vermell
veure  Vermell
veure  Vermell
veure  Vermell d'ou
veure  Vermell, a
veure  Vermellejar
veure  Vermellet, a
veure  Vermelló
veure  Vermelló, [vermeylo]
veure  Vermellor, [vermeylor]
veure  Vermellura, [vermeyllura]
veure  Vermener, a

VERMELL adj.

Roent al foc (aplicat al ferro).

V.
roent.

"E haiau apres un ferre de coure cames hi ab pla hi scalfau lo, e vermell posau lo y sobre les barbolles e be e sofficientment."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nac. de Palerm, f. 92


VERMELL s.

Mujol o rovell de l'ou.

V.
vermell d'ou.

"... e bulla un poch e leva lo del foch, e mit hi ous debatuts los vermells, e tots ensemps, e pots hi metra, al debatre dels ous, agras o vinagre..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, d. Bib. Univ. València

"Car l ou tot es environat de fora de la testa, axi que la testa environa lo blanch que es dit album, l album environa lo vermell, e en lo vermell es formada la gota de la grexa de l ou."
Atlas català de París


VERMELL s.

Afait de color rogenc a ús de les dones.

"ab çert vermell
tret de scudelles,
morros e çelles
s enpeguntava,
quant se n huntava
ffastig me feya!
Ab por se reya
de rompre l pint."

Roig, Jaume Spill 2.534


VERMELL D'OU un. pluri.

Rovell de l'ou, mujol.

V.
vermell.

"Item prenets vermells de ous cuyts en aygue e picats los ben..."
Receptari de la Universitat de València f. xcv

"Empro mes val fer ne un crespel ab vermels d ous que menje..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLX

"... aprenen de destillar, de fer untaments, de conexer erbes e saber lur virtut, e la proprietat de les figues seques, del vermeyll de l ou,..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.309, lib. terç

"E en aso matex val ffessa pastada ab mel, o vermels d ous ab mel."
Flos del Tresor de beutat cap. XXXVI

"Item prenets vermells de ous cuyts en aygue / e picats los ben..."
Receptari de la Universitat de València f. xcv

"... e, quan es fexat ab lo pebre val a l estomag, e, quan es mesclat ab lo vermell de l ou, val als senyals negres de la cara..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 88, a


VERMELL, A adj.

Que és d'un color més fosc que l'encarnat, tal com la de la sang, les roselles.

"-Senyora, no veu vostra altesa la cara de Stephania? si par que haja bufat al foch, car tan vermella sta la sua cara com fa la rosa de maig..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI

"La anima de Jhesu Xrist pura, blanqua e neta: lo seu cors, la carn vermella; estant ajustades les dues parts, la divinitat hi era ab la anima e ab lo cors."
Ferrer, Vicent Quaresma 25, XLIX

"Sie envolcat lo malalt en draps vermeylls, si el es vermeyll..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LI


VERMELLEJAR v. n.

Tornar-se vermell; tirar a color vermell.

"La intraveig cert en la vall un poch
Vermellejar, com fos de foch exite."

Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. VIII, 71


VERMELLET, A adj.

Hipocorístic de vermell (color).

"... e ja m par que t vege mordre ab aqueixes tues dents sdentegades aquella sua bocha vermelleta e aquelles sues galtetes qui paren dues roses vermelles..."
Decameron jornª 9ª novª 5ª


VERMELLÓ s.

Cinabri utilitzat en la pintura.

"item li es degut que costa la imagineria del pom e lo bastiment de la spera, vermello, ous e altres colors que y entraren..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CXLI

"... e de mija lliura de vermello, a rao de VIII. sol. la liura..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401-1417, f. 167

"Una capsa en que ha dos libres de vermello."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Cargua de vermello... ii. sol."
Lleuda de Cotlliure Any 1252


VERMELLÓ, [VERMEYLO] s.

Flor del safrà bord (Carthamus tinctorius).

"Prin orpiment grog e vermeyl, e pera sanguinea e vermeylo e armoniach e bdellium..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxvij v, a


VERMELLOR, [VERMEYLOR] s.

Color vermellenc de la cara humana per vergonya o ira.

"Himaginant / aquest tan gran asaig
Com ara mprench / la sanch del seu loch fuig,
Por d escarnit
Gens no m defall / per ço tant mudat vaig
Abaix la veu / en vermellor molt puig."

Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 157

"... car en axi com sensualment de blancor e de negror s enjenra e s compon la tersa color, so es vermellor o verdor..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 8, cap. 306

"E la meylor es cela de major pes e que tira a vermeylor ho a grogor..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxvij v, b


VERMELLURA, [VERMEYLLURA] s.

Taca vermella sobre la pell a causa d'inflamació, irritació.

"... pero, senyor, a s feta una pocha de vermellura en la un ull, e an nos dit que y seria bona una pedra de safir, perque us placie, senyor, que la ns trametats tantost."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.811, f. 63 r) Varia Infantisse Mathe 3. Familiare, reg. 1.811, f. 63 r, § 2, l. 3 (Pere III, 1374/76)

"Aleoxin, Vermellura ab bambollas quant algu se crema en la cara."
Dictionarium Medicum Barcelona, 1562

"E atresy en l uyl, can y a vermeyllura de sanhc per alcuna ferrida, deu hy esser mesa calent..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 103, d


VERMENER, A adj.

(Mosca) saballonera (Musca vomitoria).

"aranya ab tela,
tavá, mustela,
vespa, alacrá
rabiós ca,
la sangonera
e vermenera
mosca e grill."

Roig, Jaume Spill 7.705


torna a dalt