LLENGUA (PRENDRE ___)

Prendre notícies; informar-se, captar noves.

"... e com hagren refrescat feu la via de Trapena ab XXII galees, e les tres que passassen per boca de Far per pendre llengua..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXI

"Com fon al port de Palerm no y troba negu, car ja havia .xv. dies que tot l estol era partit, e presa aqui lengua, tira la via de Contestinoble..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

MAL (PRENDRE ___) fr.

Rebre dany en la persona.

"E anava mossenyer Ramon de Anglesola darrera per guardar que nostra gent no prengues mal."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 24

"... no y hauria restaurament negu que y pogues venir: e l Rey estan en Valencia quan nos prenguessem mal..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 370

MAL (PRENDRE EN ___) loc.

Sentir-se contrariat.

V. mal (Haver a ___), mal (Tenir a ___), mal (Tenir en ___), tenir en mal.

"Et axi no prenats en mal si be lo dit mossen Huch hi es, qui ha parentesch e amistat ab ell, car no l havets vos menys ab nos..."
Lletra de la reina Sibilia de Fortià Al comte de Prades. Montsó, 5 de setembre de 1383

MARIT (PRENDRE ___) fr.

Casar-se la dona, maridar-se.

"¡Quant se deuria guardar la mesquina de dona quan pren marit! Aquell jorn viu o mor."
Metge, Bernat Lo Somni 2.568, lib. terç

"Tres pets feu Salamo: lo primer en barba de aquell qui s desfa per maridar sa fiyla, lo segon de les nines qui prenen marits veylls..."
Llibre de tres f. 214 - c

MENYSPRENDRE v. a.

Desdenyar, menysprear.

"-Prec vos que adoncs con mos enemics m aontaran e em desonraran e m menyspendran, que vos me donets gracia..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 19, cap. 2

MORT (PRENDRE LA ___) fr.

Morir.

"Senyora, dix la donzella, no dupte la majestat vostra de mi, que yo pendria pacientment la mort ans que yo parlas res sens manament vostre a persona del mon..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVII

MULLER (PRENDRE ___) fr.

Casar-se (l'home).

"... car, si no prens muller, d aci t vendra perpetual solitut, d açi rebras exorquia, ço es que no auras infants d açi lo teu linatge venra a menys, los teus bens possehiran hereus estrayns..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 355, lib. VII, tit. II

"... e, si pren muller, aquella li morra o li fugira, o sera tots temps pobra, e no haura pau ab ella..."
MS. n. 216, f. lxxvj, c. Bib. Univ. València

"E specialment no s curava de pendre muller, de la qual cosa los seus vassayls e sotsmeses eren fort dolents e despagats..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 39

"Tres coses son de que qualque hora hom se penet: pendre muyller, pendre sancta orde e entrar en religio."
Llibre de tres f. 213 - a

PAGA (PRENDRE EN ___) loc.

Acceptar com a tribut, impost, contribució.

"Per part d en Ffelip Boil, del qual es lo loch de Menizes, nos es estat humilment supplicat que li donassem licencia que ell pogues comprar o fer comprar, o pendre en paga, tota la obra de terra que s obra o s fa en lo dit seu loch de Menitzes o terme d aquell..."
Lletra de Pere del Punyalet Al batlle general del regne de València. Saragossa, 3 d'abril de 1372. Arx. C. d'A. (reg. 1.234, f. 61)

PERPRENDRE v. n.

Avenir-se, acordar-se, concordar.

V. perpendre.

"E son dues maneres de rimes, la una longa, l altra breu; la longa es mester que sembl a l altra aytant com les dues sillabes derreres del mot son; ço es, aytant com les dues vocals darreres perprenen axi com: alagrança, benenança, que ança es la rima de tots aquells mots que axi fenexen."
"Breu rima es que no s cove que s acort sino en la darrera sillaba aytant com la darrera vocal perpren ab les consonants qui li venen apres, ho en la darrera vocal si y fenex."
March, Jaume Diccionari de rims de Jaume March 69, 82

"... e tant s es estes e escampat en mi peccat de luxuria, que tot m ha perpres e compres e en tot mi s es mes..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 143

PLOMA (PRENDRE LA ___) fr.

Posar-se a escriure.

"Quant me record / de vos canta l Esgleya
Sola sens par / ho sola sens exemple,
Ab gran espant / yo gos pendre la ploma,
Si vull parlar / hoig titubar ma lengua"
Verdanxa, Joan Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

PORT (PRENDRE ___) fr.

Fer cala, recalar.

"E axi navegant fon volentat de Deu que la nau hac bon temps e pres port a una pocha vila de Spanya qui ha nom Cadiç."
Història de la filla de l'Emperador Contastí Cap. III

"Per ço lo gran Senat de Roma trames un noble baro appellat Gneo Scipio... qui vench ab gran estol de navili e altres fustes, e pres port en la ciutat d Empuries, qui lavors era gran poble..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 2

POSADA (PRENDRE ___) loc.

Albergar, allotjar.

"Dimarts XV. Aquest dia parti Dº Benet, correu, qui ana a Leyda per pendre posada als missatgers devall escrits qui per part de la ciutat anaren al dit loch."
Novells ardits Gener de 1398