AMARROIDES s.

Hemorroides, morenes.

V. amarruïdes, hemorroides, marroies, marruides, morenes, moroines, morroides.

"E a altra vertut d estrenyer e d ajustar, e val a la menao quan es de ssang e de les altres umors que venen per part de la menao, e val a les amarroides."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, a

AMARRUÏDES, [AMARRUYDA] s.

Hemorroides.

V. amarroides, hemorroides, marroies, marruides, morenes, moroines, morroides.

"E l oly de les amenles amarges hi val ab ço e ssi es cuyt lo cogombre amarg ab l oly de la alegria dessequa les amarruydes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 55, c

AMARUSCA s.



"Item maiola, la qual es semblant en color e en sabor e en flor a una erba que es dita amarusca..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

AMERAR, [AMARAR] v. a.

Referit al cànem, de lli, tenir-lo en remull alguns dies a fi de reblanir-lo per a facilitar l'operació de separar el bri de la canya.

"... e mes lo garde de tota pudor de palla ni de bassa on hom amara li, so es banyar li."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça Cap. viiij

BRAMAR v. a.

Ansiar, desitjar ardentment.

"... aquesta amor ab lo consell de vans pensaments, de folas opinions, de leugeras creensas, sens negun fre desapoderada, corrent segueix, requer hi brama la desigada fi."
Lletra de Pere Torrella a Francesc Ferrer Canç. de Saragossa, f. 207

"Esser be pot / que l om simplament ame
d arma sens cors / e ab lo cors sens arma,
Amant virtut / hom de tal valor s arma,
y el cors es cert / que d un brut voler brame"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 45, LXXXVII

BRAMAR v. n.

Met. Agitar-se, enfurir-se amb gran brogit semblant de bram, així com fan la mar, el vent.

"... ixen vents tempestuosos, feren la faç de aquella lisa e blanca mar, comouen la, tempestegen la e per los batiments brama e plora..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 41

BRAMAR v. n.

Cridar, referint-se al cérvol, la daina i animals semblants.

"Lo temps es tal / que tot animal brut
requer amor / cascu trobant son par.
Lo cervo brau / sent en lo bosch bramar
e son ferm bram / per dolç cant es tengut."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXIV

"lo moltonet
e fill d ovella,
si, morta ella,
com cabro brama,
corre, surt, salta,
dreta, llisa, alta
li naix la banya,"
Roig, Jaume Spill 9.108

BRAMAR v.

Fer brams; cridar, referit a l'ase.

"Ella li dix: -Senyer, jo tenia un ase e quant bramava havia tal veu con vos havets..."
Recull d'eximplis e miracles XCIX

CALAMAR s.

Mol·lusc cefalòpode del gènere Loligo vulgaris.

"Item ordenaren que lampugues, verderols, pampols, palayes, ... cipias, calamars y gambas se venan sens pes a ull."
Crides de Mallorca XL

"Forma e manera de com se deu aparellar lo calamar e la sipia."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de calamars e de sipies

"Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e lava l be, e perbull o e talla li les cames..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, c. Bib. Univ. València

CALAMARSA, [CALAMARÇA] s.

Calabruix, pedra.

V. albruixó, calabruixó, pedra, pera.

"En la primera part fins al quart die alguna frescor; al principi de la segona part alguna calamarça en los lochs frets..."
Molera Pronòstic per l'any Mill.D.xxxiij. cap. x

CAMARLENC s.

Cardenal que presideix la cambra apostòlica i exerceix l'autoritat temporal en els interregnes pontificis.

"... lo camarlenc dix que si l apostoli faia aquell establiment, que los jueus e sarrains qui son enfre ls crestians fugirien en altres terres, e minvar se n ia la renda de Santa Esgleya."
Llull, Ramon Blanquerna 6, cap. 80

CAMARLENC, [CAMARLENCH] s.

Oficial palatí que té al seu càrrec la cambra reial i tot el palau.

"Emperamor d aço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals l acostament de nostre costat ennobleesca e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Camarlenchs

"Maravel me fort, senyor, perque manats partir de mi mossen Berenguer e en special en aquest cas que no ha ab mi sino mossen Ramon de Planella mon camerlench."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 156